Gladiadors

Puigdemont ha compartit a Twitter un vídeo amb els millors ingredients de la propaganda. Un muntatge d’imatges reals creat per desbocar l’emoció. Res és fals, però la combinació d’algunes escenes porta a conclusions tan falses com impúdiques. La seqüència és clara: cops i més cops de l’1-O, una imatge en blanc i negre de Franco i Hitler, una altra de Rajoy i, a continuació, imatges èpiques del poble: manifestacions, pancartes gegants, abraçades, gestos de victòria davant les urnes... De fons, paraules enceses dels líders del procés. La música també s’adapta al guió, del ritme tremebund del principi desemboca en l’èpica inflamada de… ¡Gladiator! 

    

Només entenen de por, violència i imposició. Els ensenyarem que no hi ha res que pugui doblegar l'esperit d'un poble lliure, pacífic i democràtic. Recuperem les nostres institucions. Lluitem pel país. Exercim la dignitat. Visca la terra, i visca Catalunya lliure! pic.twitter.com/fz5VRScKVn

— Carles Puigdemont (@KRLS) 17 de enero de 2018

Màrtirs i herois. Aquesta és la Catalunya que pretén mantenir viva Puigdemont. Potser l’única que pot creure en ell com l’únic president de la Generalitat possible. La resta, potser ens conformaríem amb un president i un Govern que governi i que la defensa i l’afany dels seus ideals no els impedeixin treballar pel bé de tots. ¿Quant del somni de Puigdemont hi ha en Màxim Decimus Meridius? L’heroi de Gladiator. L’home injustament desposseït de les seves tropes i els seus honors que només viu per venjar l’ofensa i l’assassinat dels seus. 

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Subtítol del tema (Auto)

Els sentiments i els somnis de Puigdemont són molt comprensibles. No tant que tots els ciutadans de Catalunya es vegin obligats a lluitar a la mateixa arena que ell.