Editorial

Trump, un any de soroll i frenesí

Moltes de les escandaloses promeses que va anunciar a l'arribar a la Casa Blanca no han tingut avals judicials ni polítics

1
Es llegeix en minuts
-FOTODELDÍA- WAS01. WASHINGTON (EE.UU.), 17/01/2018.- El presidente de EE.UU. Donald J. Trump asiste a la ceremonia donde el exsenador estadounidense Bob Dole recibió la Medalla de Oro del Congreso de parte del Senador Paul Ryan (no en la foto) hoy, miércoles 17 de enero de 2018, en la sede el Capitolio en Washington (EE.UU.). EFE/SHAWN THEW

-FOTODELDÍA- WAS01. WASHINGTON (EE.UU.), 17/01/2018.- El presidente de EE.UU. Donald J. Trump asiste a la ceremonia donde el exsenador estadounidense Bob Dole recibió la Medalla de Oro del Congreso de parte del Senador Paul Ryan (no en la foto) hoy, miércoles 17 de enero de 2018, en la sede el Capitolio en Washington (EE.UU.). EFE/SHAWN THEW / SHAWN THEW (EFE)

Ja abans de la seva elecció com a president dels Estats Unhits hi havia dubtes sobre la salut mental de Donald Trump. En aquest primer any des de la seva arribada a la Casa Blanca aquests dubtes han augmentat. Difícilment un polític amb dos dits de front escriuria molts dels tuits presidencials. I després el perfil que emergeix del demolidor llibre Foc i fúria contribueix a augmentar la preocupació per l’estat mental del president i, amb això, el debat sobre la seva capacitat per dirigir el país. 

No obstant, per analitzar aquest primer any de presidència Trump s’ha de mirar més enllà del seu estat mental. Amb la seva actitud escassament ètica i poc digna ha rebaixat la institució presidencial convertint la Casa Blanca en el més semblant a un xou de televisió de molt mal gust. La diferència amb altres presidents inadequats per al càrrec, com Richard Nixon, rau en el fet que vivim en una societat molt més oberta. Si abans era més fàcil amagar els disbarats presidencials, ara tot està a la vista i la seva difusió és instantània. I Trump sap utilitzar-ho en benefici propi.

Transcorregut un any, ara es pot veure que tot el frenesí executiu demostrat en les primeres setmanes firmant ordres una darrere l’altra a la Sala Oval, era això, frenesí publicitari amb escàs recorregut real. La justícia en va frenar algunes, d’altres no van aconseguir l’aval necessari. Moltes de les altisonants promeses electorals han quedat també en això, en promeses, com el mur entre amb Mèxic o la liquidació del Tractat de Lliure Comerç o uns elevats aranzels a les importacions xineses o el desmantellament total del pla sanitari Obamacare.

En aquest primer any Trump està acontentant els seus votants, ja sigui la classe treballadora blanca o les grans fortunes. L’economia global viu un moment de millora i als EUA persisteix la tendència iniciada al final de l’etapa Obama. El creixement no para i l’ocupació segueix augmentant mentre es posa en marxa la reforma fiscal.

D’espai i temps per a la trencadissa n’hi segueix havent, per exemple, amb la sèrie de mesures de Trump per satisfer petroleres i gasistes. Acabat aquest primer any relativament tranquil malgrat tot el soroll, caldrà veure per on va Trump a partir d’ara. Mentrestant, la maquinària del fiscal especial Robert Mueller que investiga l’anomenada trama russa segueix el seu curs.trama russa