Ser Neymar o Coutinho i no Robinho

El Brasil és un gran país convençut de ser l’inventor del futbol. La culpa és de Pelé.  O d’aquella veneració per les estrelles brillants i de l’ansietat per ser eternament rei del futbol mundial. Els casos de Diego, Robinho, Neymar i Coutinho ho il·lustren amb claredat.

L’aterratge de Coutinho al Barça rescata del núvol internet una fotografia del 2008 que va ser un preludi: dos adolescents en plena efervescència hormonal somriuen abraçats sota la bandera groga i verda amb el lema ordre i progrés travessant el planeta blau. Són Neymar Jr. i Coutinho, tenen 15 anys i acaben de guanyar la MIC (Mediterranean International Cup). L’escanyolit Neymar somriu amb el corrector dental i llueix el 10 a la samarreta. Els rissos desordenats i l’acné componen la cara de Cou, una mica atabalat, amb el 8 en el pit. El gegant Brasil presumia dels seus dos nous cromos daurats per a l’àlbum on brillen per a l’eternitat Pelé, Zico, Falcao, Sócrates, Romário, Rivaldo, el gras Ronaldo i Ronaldinho. I no s’equivocava. Per fi tindria l’hereu d’O rei Pelé. Les trajectòries i el dineral desemborsat pel PSG i el Barça ho certifiquen avui. ¿Qui els havia de dir aleshores que serien els dos fitxatges més cars de la història? Potser el pare de Neymar o Sandro Rosell i Florentino Pérez, però aquesta és una història  per a un altre dia.

L’afició brasilera no sempre l’ha encertat designant els seus herois. Hi ha una altra fotografia allotjada a la zona fosca del núvol: setembre del 2003, la del tàndem Diego i Robinho, les dues estrelles del Santos ungides com els nous ídols del país de Lula da Silva, després de la marxa al Milan de Kaká, una altra gran frustració brasileira.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diego i Robinho no van arribar mai a la grandesa augurada per observadors, seguidors i periodistes. El primer ha sigut futbolista de mal seient (ha jugat al Santos, Porto, Werder Bremen, Juventus, Wolfbursg, Atlètic, Fenerbahçe, Flamengo), no va arribar mai a líder, tot i que els culers sempre el recordaran per aquell immens golàs que va servir per eliminar el Barça de la Lliga de Campions del 2014. La història de Robinho és més desastrosa. Va fitxar pel Madrid el 2007 i només se’l recorda per l’espectacle desplegat en un partit de Lliga amb el ¡Cadis! La resta són pinzellades al City, Milan, Guangzouh i Atlético Mineiro, embrutats per una condemna carcerària per una violació grupal a Itàlia i de la qual  s’amaga al seu país al no haver-hi tractat d’extradició. 

Quina vista la dels especuladors, quin enginy el dels il·lusionistes. Quan el Barça va fitxar Neymar hi va haver algun insensat que el va comparar amb Robinho. Es va equivocar molt i molt al mirar de posar-li el sobrenom com el triatleta («corre, hace biciletas i al final nada»). Un oceà immens separa Neymar de Robinho.  El mateix que entre Diego i Coutinho.