Editorial

El Rei demana serenitat a Catalunya

En el seu missatge de Nadal només tres dies després del 21-D, Felip VI advoca per l'estabilitat i el respecte mutu

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41407369 rey171224133856

zentauroepp41407369 rey171224133856 / BALLESTEROS

Tres dies després de les eleccions del 21-D, el missatge de Nadal del Rei era esperat per les seves referències a la situació a Catalunya, en la crisi de la qual va intervenir amb decisió i no poca polèmica en el seu dur discurs del 3 d’octubre. Ahir a la nit, Felip VI va començar qualificant l’any que s’acaba de «difícil» a causa de la situació a Catalunya, a la qual va dedicar després més extensió. Davant la nova etapa que s’ha d’obrir després de les eleccions, el Rei va demanar als governants sortits de les urnes que afrontin «els problemes que afecten tots els catalans, respectant la pluralitat i pensant amb responsabilitat en el bé comú de tots».

Aquest nou camí «ha de portar a fer que la convivència en el si de la societat catalana –tan diversa i plural com és– recuperi la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu; de manera que les idees no distanciïn ni separin les famílies i els amics». Aquest desig segur que és compartit per àmplies capes d’una societat que segueix enfrontada com a conseqüència del procés sobiranista i de la reacció posterior de l’Estat per restaurar l’ordre constitucional violat per les autoritats catalanes.

Entre aquestes reaccions a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució destaca la de Carles Puigdemont, que dissabte havia apel·lat Felip VI a «rectificar» les posicions mantingudes en el discurs de l’octubre, només dos dies després d’haver manifestat la nit electoral que els catalans havien derrotat «la Monarquia del 155». Després d’aquest exabrupte, és segur que el missatge nadalenc del Rei no haurà satisfet les demandes efectuades per l’expresident, que, com un dels protagonistes de la crisi, hauria de prendre nota de les paraules pronunciades pel monarca quan adverteix que «el camí no pot tornar a portar a l’enfrontament o a l’exclusió, que (...) sols generen discòrdia, incertesa, desànim i empobriment moral, cívic i –per descomptat– econòmic de tota una societat».

Catalunya, com no podia ser d’una altra manera, va centrar el missatge, en què el Rei va reivindicar els èxits de la democràcia espanyola els últims 40 anys, encara que va mostrar la seva preocupació pels efectes de la crisi econòmica –desigualtat i diferències socials–, la corrupció, l’amenaça del terrorisme gihadista i la violència contra les dones, i va instar a fer que Espanya recuperi el protagonisme a Europa perdut en el transcurs dels últims anys.