Dues mirades
Felicitats, Millet
¿Què passaria avui a Catalunya si uns quants no s'haguessin dedicat a robar a mans plenes per perpetuar el seu poder?
/
Seguint la tradició dels últims anys, aprofito aquest espai per felicitar-lo, senyor Millet. Un nou 8 de desembre. Un nou aniversari a celebrar. 82 espelmes centellejaran en la comoditat de la seva llar. Com són les coses, tan lent que passa el temps de la justícia per a vostè i tan ràpid que s’atropella per a altres. ¿Què deu pensar d’aquesta Catalunya tan revoltada? Amb tot el que vostè va arribar a pescar en el celebrat oasi nacional. Va treure peixos dels llocs més insospitats. Res li estava vetat. I tots aplaudien. O callaven. ¡Quant silenci! Unes restes afanades per a vostè i el cistell ben ple per als comptes del partit… Del Partit. Quins temps aquells.
Fa uns mesos el vam veure ensorrat a la seva cadira de rodes. En realitat, tot un moment de Catalunya s’ha ensorrat. Entre les ruïnes queden els vestigis del que va ser. Però potser no arribarem mai a conèixer totes les peces de l’engranatge. Sempre tindrem dubtes. També, la gran incògnita. ¿Què hauria passat si no s’hagués descobert el tinglado? O, encara millor, ¿què passaria avui a Catalunya si uns quants no s’haguessin dedicat a robar a mans plenes per perpetuar el seu poder? Al voltant del seu lladronici es va aixecar una tramoia que va voler ser coartada no només policial i judicial, també política. I, en última instància, social.
En fi, què importa tot això ara, ¿oi, Millet? Que res enterboleixi la celebració. Al caliu de la seva llar.
