Anàlisi

Manada feminista

El repte no és educar les dones perquè no siguin agredides, sinó a ells perquè no agredeixin

2
Es llegeix en minuts
genre

genre

La justícia no és igual per a tothom, ni per raons de classe ni de gènere. El cas de La manada deixa clar com no es jutgen igual homes i dones quan es tracta de casos de violència masclista. Aleshores, és la dona, la víctima, la que ha de demostrar que va fer tot el possible per no ser agredida. La imparcialitat de la qual fa gala la justícia s’ha demostrat una farsa i ha posat al mateix nivell la víctima i els agressors. Ho hem vist quan l’Audiència de Navarra, que porta el cas, va establir que el judici fos a porta tancada, tret dels informes finals, per preservar la intimitat de tots ells. La llei protegeix la víctima però no els agressors. Si tots els jutges actuessin així, com han afirmat diversos experts, cap judici seria públic. 

El tribunal tampoc ha permès la difusió d’imatges dels acusats, amb la finalitat de protegir-los, deixant palesa la seva falta d’objectivitat. La pregunta a fer-se és: la justícia patriarcal, feta a imatge i semblança de la societat masclista sobre la qual dicta sentència, ¿pot jutjar de manera equànime i, sobretot, protegir les víctimes, en aquest cas les dones i en molts d’altres als infants?

Demostrar la innocència 

La noia, violada, al llarg del judici ha hagut de demostrar la seva innocència de portes endins i portes enfora del tribunal, perquè aquests dies no només s’ha jutjat els cinc acusats de l’agressió sexual sinó també la víctima. Ho deixava clar el titular d’un mitjà de comunicació just el dia abans que comencés la causa: «La vida normal de la noia violada a San Fermín: universitat, viatges i amigues». ¿Però què volien?, ¿que es tirés d’un pont? 

M’ha emocionat el fil que ha publicat a twitter el periodista Antonio Pampliega, segrestat durant 299 dies a Síria per Al-Qaida: «Em sembla lamentable que es qüestioni una víctima perquè mira de viure. Així que he decidit explicar-vos el meu cas. (...) Després de sortir de l’hospital en el qual vaig estar ingressat tres dies vaig anar a veure Star Wars (...) havia de seguir amb la meva vida (...) ¿Soc culpable de voler gaudir? ¿Em jutjaríeu?».

Notícies relacionades

La jove no només ha hagut de demostrar que no volia ser violada sinó que, en el judici paral·lel que han fet alguns mitjans de comunicació, «no va provocar-ho». Lamentable la presència de tertulians misògins difonent la cultura de la violació. ¿Tot s’hi val per l’audiència? No es d’estranyar doncs que a l’Estat espanyol una dona sigui violada cada vuit hores, segons dades del Ministeri de l’Interior, però només un 10% ho denunciï, i que 45 hagin estat assassinades en casos de violència masclista des que va començar aquest any, juntament amb vuit menors. 

Les feministes han sortit en defensa de la víctima, tant a les xarxes socials, mitjançant hashtags com #NiUnaMenos #MeToo #YoTecreo #SomosManada, com al carrer amb diverses manifestacions. La sonoritat és sempre la millor arma. Manada feminista és la que ens cal. El repte, com s’ha dit en altres ocasions, no és tant educar les dones perquè no siguin agredides sinó els homes perquè no siguin agressors.