Crisi al Líban: el que no sabem

El Líban viu en un estat de crisi permanent. Però l’estranya dimissió del seu primer ministre, Saad Hariri, ha disparat les alarmes. La llista de preguntes sense resposta és llarga i inquietant. També és reveladora d’un Pròxim Orient cada vegada més volàtil i impredictible.

¿Va dimitir Hariri o el van fer dimitir? El 4 de novembre, Hariri va anunciar la seva dimissió des de la capital saudita al·ludint a amenaces a la seva seguretat. Aviat es va especular que els saudites l’havien forçat a dimitir i el mateix president libanès, Michel Aoun, va utilitzar la paraula «segrest». La raó seria que Hariri hauria intentat mantenir el Líban al marge de l’enfrontament entre l’Iran i l’Aràbia Saudita i s’hauria negat a trencar amb Hezbol·là, la milícia xiïta libanesa que forma part del seu Govern i que és vista pels saudites com un peó de l’Iran a la regió.

¿Té relació amb les purgues en el si de la casa reial saudita? Alguna cosa sembla que hi deu haver. Ja sigui perquè l’empresa de Hariri participés en les trames corruptes, ja sigui perquè la seva detenció hauria permès sostreure informació per implicar el clan del desaparegut rei Abdul·là bin abdul-Aziz. Amb independència de les motivacions, la suma de les dues maniobres llança un missatge intimidatori als rivals del totpoderós príncep hereu Mohammad bin Salman ¿Com s’hi resistiran si fins i tot és capaç de forçar la dimissió del cap de Govern d’un altre país?

¿I amb el míssil llançat pels houthis  sobre l’aeroport de Riad? Va tenir lloc amb hores de diferència. Pot no haver-hi relació causa-efecte però sí que tindrà conseqüències. Riad sosté que el suport logístic i militar de Hezbol·là als rebels houthis al Iemen va ser essencial en aquesta operació. Creuen que l’absència de resposta seria vista com un signe de debilitat. La pressió sobre el Líban augmenta.

¿I amb l’acord nuclear amb l’Iran? El mateix dia que Donald Trump va anunciar que no validava l’acord nuclear, també va dir que era hora de posar fi a les creixents agressions de l’Iran. Riad ho va interpretar com un reconeixement. Si la crisi que va començar amb la dimissió de Hariri augmenta d’intensitat, podria ser que Riad intenti augmentar la pressió perquè augmentin les sancions sobre l’Iran.

¿Es forjarà una aliança entre Israel i l’Aràbia Saudita contra Hezbol·là? Fa anys que es parla d’un acostament discret. Els saudites poden intentar convèncer Israel que ha arribat el moment d’atacar Hezbol·là, aprofitant que estan debilitats per la seva implicació en la guerra siriana. Hariri s’hauria oposat a aquestes tesis per preservar l’estabilitat del país. No és evident que l’aliança es concreti, hi ha molts riscos. Però tampoc es pot descartar i hi ha forces que estan empenyent en aquesta direcció.

¿Els Estats Units donarien un suport incondicional als seus aliats a la regió? Sense aquest suport, l’Aràbia Saudita i Israel s’ho pensarà dues vegades. Però no descartem que a algú se li acudeixi que és precisament passant a l’acció com s’arrossegarà els Estats Units. L’objectiu no seria ni Hariri ni Hezbol·là. Com ja va suggerir el rei Abdul·là als nord-americans fa una dècada, es tractaria de «tallar el cap de la serp», apuntant directament cap al règim iranià.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

¿Mohammad bin Salman pot absorbir un altre fracàs? L’Aràbia Saudita no està guanyant la guerra al Iemen i Qatar resisteix bé el bloqueig. No és el millor començament per a algú que vol acumular més poder i fer callar els díscols. Podria ser que la dimissió de Hariri i els plans d’enfrontament amb Hezbol·là pretenguin obrir un tercer front que eclipsés les derrotes en els altres dos. Però també podria ser que aquests fracassos acabin frenant les opcions més aventuristes.

El Líban és un els punts més sensibles del sistema nerviós del Pròxim Orient. Un sistema que connecta tota la regió i a través del quial es transmeten i s’acceleren els conflictes. És molta la informació que encara no tenim sobre l’última de les crisis que sacsegen la regió, però hi ha una cosa sobre la qual no hi ha dubtes. Les apostes són cada cop més importants i per tant també ho són les possibles pèrdues.