tu i jo som tres
Colossal 'star system' a Brussel·les
Un dels avantatges de Preguntes freqüents (TV-3) és que, només veure la samarreta del presentador, ja saps quin serà el tema estrella de la nit. Dissabte portava dibuixat el capità Archibald Haddock, el gran amic de Tintín, o sigui, que ja vam intuir que en qualsevol moment connectarien amb Bèlgica. Efectivament, al crit de «¡Bona nit, conseller!» va aparèixer Antoni Comín des de Brussel·les. El presentador es va interessar particularment pel dia a dia que porten ell i els seus companys a la capital belga. I Comín va explicar: «El president no pot fer un pas sense que hi hagi un allau de mitjans que s’interessen per la seva activitat. Tenim desenes i desenes i desenes de peticions de mitjans de tot el món. Som a Brussel·les per a això, per internacionalitzar aquest conflicte polític». ¡Ah! Vibrant missatge el de Comín. En primer lloc va persuadir l’audiència que estan a Brussel·les en qualitat d’abnegat sacrifici per internacionalitzar el tema. I en segon lloc ens va informar de la colossal atenció que desperta Puigdemont, tot el dia envoltat de periodistes i càmeres de televisió. ¡Ahh! Això reconforta. L’star system és molt bonic, sí senyor.
Un altre dels grans avantatges de Preguntes freqüents –en sintonia amb tota TV-3– és que ajuda a impulsar les consignes que prepara el laboratori d’aquest virtuós pinyol que s’ha instituït en conductor del poble. Aquestes doctrines, ben orquestrades pel programa, ens arriben de forma nítida. Suposo que aspiren a fer que se’ns incrustin profundament. Aquesta nit van impulsar entrar a una pàgina web que recull firmes a favor de la llista única per la independència. Ens deia el seu inventor que, a l’hora d’anar a votar, moltes paperetes diferents creen confusió entre els votants; i que en canvi una llista única amb Puigdemont com a president aclareix i facilita el vot. És una gran idea. Jo posaria aquesta llista només. I cap altra, de cap altra formació. Seria senzill i fantàstic. Evita que a l’hora de votar ens equivoquem.
Al meu canari flauta Papitu el que més li va agradar d’aquesta nit va ser la intervenció, breu, de Joan Ollé. Després d’assistir d’oient a tan magnífica sessió, al final va advertir: «Diu el dramaturg Bernard-Marie Koltès que el teatre sempre torna. I ho fa perquè és l’únic lloc on, almenys, t’adverteixen que tot el que estàs apunt de sentir és mentida». ¡Ahh! Touché. H
