Anar al contingut
zentauroepp40757452 bru1 bruselas b lgica 31 10 2017 el expresidente de la171031134427

L'inhòspit refugi europeu de Puigdemont

Carlos Carnicero Urabayen

La fugida de Puigdemont al cor de la UE no canviarà els missatges d'Europa sobre la crisi catalana, però amenaça d'incendiar la política a Bèlgica

Un desert sec on no creix l’herba. Aquesta és la imatge, gens amable, que representa els suports de l’independentisme català a l’exterior. No hi ha reconeixements internacionals a la DUI, tampoc mostres de suport o solidaritat. La fugida cap endavant de Puigdemont, figurada i literal amb el seu viatge misteriós a Brussel·les, no portarà fruits a l’independentisme a Europa. En el món real europeu del qual l’independentisme ha mirat d’evadir-se, ningú dubta que Espanya és un Estat de dret on no existeix la persecució política.

La simpatia internacional que va generar inicialment l’1-O pel desencert del Govern espanyol i la violència de les imatges durant la votació queda molt lluny. Ha sigut dilapidada per Puigdemont i els promotors de la DUI, confirmant la seva imatge insurrecta al cor de la UE, territori democràtic i civilitzat. Trencar amb la Constitució i l’Estat de dret, per més que s’armin d’indignació els independentistes, és trencar amb la UE. A la memòria queden les rodes de premsa a Brussel·les de Raül Romeva, conseller deposat d’Exteriors, assegurant a la premsa internacional que els seus contactes amb les 27 capitals eren constants. Sempre secrets, apuntava, «per la naturalesa de les converses». La realitat és que el seu mandat s’ha acabat sense aconseguir reunir Puigdemont ni amb un sol comissari, ni autoritat europea destacable, cosa que altres presidents autonòmics fan habitualment. Dineral i recursos sense resultats en temps d’estretors per a la despesa pública. Simptomàtic que Romeva, forjador del fracàs exterior, no acompanyi Puigdemont en la seva fugida.

L’absència absoluta de reconeixements internacionals és cop fort al món paral·lel que l’independentisme es va imaginar fora. Dels EUA a Alemanya, passant per França, Regne Unit i la resta d’Estats de la UE, ningú ha reconegut la república catalana de Puigdemont i Junqueras. Sense reconeixement i amb l’independentisme fora de les institucions, seran els catalans els que protagonitzaran la vida política fins al 21 de desembre. Donald Tusk, president del Consell Europeu, també ha parlat clar. Amb la seva habitual parquedat, va afirmar que Espanya segueix sent el seu únic interlocutor, però també va demanar a Rajoy que en la seva resposta afavoreixi «la força dels arguments, no els arguments de la força». El polonès parla per 28 estats, units en el tema català, però amb sensibilitats diferents, particularment Bèlgica, l’única pedra a la sabata europea de Mariano Rajoy.

La jugada de Rajoy, coordinada amb Sánchez i Rivera, encaixa amb la petició de Tusk. La combinació de la mesura dràstica del 155 amb la convocatòria d’eleccions en el menor temps possible esbandeix qualsevol dubte sobre la temptació autoritària que en l’imaginari independent motiva les accions de Rajoy. El missatge que trasllueix, dins i fora d’Espanya, és que Rajoy opta per donar la paraula als catalans perquè decideixin ells qui seran els seus legítims representants i tornar a la normalitat institucional.

La fugida de Puigdemont al cor de la UE no canviarà els missatges d’Europa, però amenaça d’incendiar la política a Bèlgica, un país que va viure sense govern 541 dies. Les tensions sobre Catalunya són evidents al Govern. No va ser casual que Theo Francken, secretari d’Estat de Migració i Asil, esmentés la possibilitat d’acollir Puigdemont.

El Govern belga inclou els nacionalistes flamencs de l’NVA, simpatitzants de l’independentisme català, i les seves pressions al primer ministre Charles Michel (liberal i francòfon) són constants. El Govern no ha reconegut la DUI, però ha sigut l’únic Estat que ha sigut una mica ambigu, apel·lant al compliment de la legalitat internacional i nacional. Després de la roda de premsa de Puigdemont a Brussel·les, Michel sembla sortir del mig a l’afirmar que no té res a veure amb la seva invitació i ha dit que el president deposat té els mateixos drets que qualsevol ciutadà europeu, «ni més, ni menys».

Al marge dels nacionalistes flamencs, Puigdemont tindrà pocs amics a Brussel·les. El també belga Guy Verhofstadt, líder del Grup Liberal a l’Eurocambra, del qual forma part l’independentista Ramon Tremosa, ha afirmat sobre un dibuix que comparava Tintín amb Puigdemont: «Tintín sempre trobava solucions per a les aventures que trobava i Puigdemont deixa Catalunya en el caos i la devastació».

0 Comentaris
cargando