La pobra astúcia

L’astúcia cansa. I una altra cosa pitjor. Provoca la inquietud de molts. Frena projectes, plans, contractes. Enterboleix les fortaleses de Barcelona al món. I submergeix en la incertesa el futur econòmic. Catalunya paralitzada per l’astúcia, empobrint-nos encara més.

    

Els errors que ens han portat fins aquí són molts i per part de tots. En algun moment, el PP va decidir guanyar les eleccions agitant l’espantall d’una Catalunya mesquina i deslleial que havia de ser sotmesa. En algun moment, l’independentisme es va deixar portar per estrategs de màrqueting i el seu argumentari es va adulterar amb una propaganda tan efectiva com il·lusòria i perillosa. Hi ha culpes a repartir a tort i a dret, també per a tots aquells que, durant cinc anys, per obra o omissió, van deixar que el relat màgic del procés anés guanyant la partida a la realitat. Costa de creure que tants apòstols es moguessin només per la fe.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

Al voltant del procés, a favor o en contra, s’hi han mogut interessos molt poc patriòtics. Des d’individus que en una altra circumstància no haurien aconseguit mai la seva actual repercussió (i els corresponents ingressos), fins a partits, empreses i mitjans de comunicació que han maniobrat en cada moment cap on el vent els afavoria. Els mateixos que ara ensumen l’aire i reorienten el seu viratge. Sí, alguns s’han enriquit. La majoria dels ciutadans, atenent el transcurs de l’actualitat, només acumulem pèrdues.