Puigdemont i la DUI

Una altra vegada, com fa una setmana, Carles Puigdemont ha de prendre una decisió transcendental per a Catalunya. Avui acaba el termini que li va atorgar el president del Govern, Mariano Rajoy, perquè aclarís si dimarts passat va declarar o no la independència de Catalunya. La mateixa pregunta –que és l’antesala de l’aplicació de l’article 155– demostra la situació caòtica en què la deriva unilateral independentista ha col·locat Catalunya. Sense Parlament, amb un ordenament jurídic incert, amb una fuga d’empreses i sense cap possibilitat d’aconseguir la mediació internacional per la qual sospira, la Generalitat ja no representa tots els catalans sinó només els que aspiren a la independència al preu que sigui. Són molts, però ni tan sols són majoria i avui ni tan sols són tots els sobiranistes.

Ratificar la declaració d’independència (o proclamar-la, o aixecar-ne la suspensió, el debat legal és estèril en els llimbs en què està Catalunya) té unes conseqüències: la suspensió de l’autogovern i una previsible situació d’emergència als carrers. És l’escenari que defensen els partidaris del com més maament, milor, els que des de les files independentistes sostenen que només portar la crisi al carrer i els mercats permetrà a Catalunya negociar amb l’Estat. ¿Què? ¿La independència? ¿Un referèndum pactat? Res d’això es pot negociar amb Catalunya intervinguda. Només hi ha una sortida, com aquest diari ha dit: eleccions ja.