L'única manera de sortir-ne ben parats

Només hi ha una manera de sorti-ne ben parats. Per descomptat, no és salivant davant la idea d’una república catalana que, si germina, ho faria sobre la suspensió dels drets parlamentaris de l’oposició i la voladura de la separació de poders. Ni repetint el mantra extàtic que la llei és l’única resposta a aquest gran des­afiament polític. Tampoc suplantant amb una falsa uniformitat els múltiples accents dels pobles i pretenent que aquests parlin amb una sola veu i combreguin amb un sol credo. Ni estafant la gent amb paradisos inexistents. Tampoc reduint l’anhel d’un ampli grup de població a una mera manipulació propagandística.

Per cap d’aquestes vies en sortirem airosos, exceptuant els que a un costat i a l’altre alimenten la tensió en benefici de les seves posicions de poder. Abjecta insensatesa o insensata abjecció.

Sabem com hem arribat fins aquí. Empesos per la carència de sentit i de responsabilitat d’Estat d’un PP que no va dubtar a fer la seva variant de referèndum unilateral recollint firmes als carrers contra un Estatut aprovat pel Parlament i les Corts i ratificat pel poble de Catalunya, el mateix PP que no va tenir inconvenient a violentar el TC fins a aconseguir una sentència mutiladora. Empesos també per la falta de coratge i convicció d’un PSOE melindrós, presoner d’alguns reietons regionals més pendents de les seves regalies que de la construcció d’una Espanya sostenible i útil. Empesos, en fi, per la  fugida sense nord cap endavant del partit en descomposició que en un altre temps va ser el pal de paller nacionalista, per l’oportunisme messiànic de l’ERC més dretana dels últims 20 anys i pel renaixement digital del carlisme rural.

No val la pena aprofundir-hi més. Catalunya és avui una societat amb l’espinada trencada. Estem com estem per una suma de despropòsits i mesquineses que travessa de cap a peus l’espectre polític. Les ferides no cicatritzaran l’1-O, passi el que passi aquell dia. Ningú espera que els que per vilesa o incompetència no han donat la talla en els últims 10 anys, vegin la llum en les tres setmanes vinents.

L’única manera d’intentar sortir-ne ben parats és posar-se a canviar voluntats polítiques a partir del 

2-O. En tota democràcia, la llei és la garantia fonamental. Però no pot ser la resposta única i obstinada als desafiaments polítics d’envergadura.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

O els grans partits espanyols revisen la seva concepció de l’Estat i fan d’Espanya un lloc on els seus pobles puguin viure amb comoditat i en solidaritat, o seguirem com estem, o molt pitjor, pels segles dels segles. Seguirem malgastant l’energia col·lectiva pel conducte de les pugnes nacionalistes. En aquestes, com en les guerres de religió, tot es redueix a una qüestió de fe. La raó està proscrita: és sediciosa i verinosa, crea dubtes. Però en el tercer mil·lenni després de Crist, és necessari tenir molta fe i escassa raó per estar convençut que el teu grup és més despert, treballador i decent que el del costat.

I ara creuem els dits per no fer-nos més mal del que ja ens hem fet.