Tenir la raó i saber-la defensar

'Nulla aesthetica sine ethica. Ergo, apaga y vámonos’. El gran mestre José María Valverde va deixar escrita aquesta frase a la pissarra quan va abandonar en ple franquisme la seva càtedra d’Estètica a Barcelona en solidaritat amb l’expulsió del seu homòleg d’Ètica a Madrid, José Luis L. Aranguren. En els temps digitals hauríem de revertir la frase: no hi ha ètica sense estètica. O dit d’una altra manera, les formes també poden pervertir el fons. Aquest és un dels símptomes de la maduresa, entendre que no n’hi ha prou de tenir la raó perquè te la donin. S’ha d’escollir el moment, l’argument i el to per exposar la més meridiana de les veritats. La pressa, com en tantes altres coses, acostuma a ser una mala consellera. Perquè, finalment, la veritat no és el que acceptem com a tal, sinó allò que queda, el que no sucumbeix al pas del temps. El més perillós de caure en la mentida és que la veritat s’acabarà sabent, tard o d’hora, però normalment més d’hora que no pas tard. És des d’aquesta perspectiva que resulta incomprensible que els dirigents de la Generalitat triguessin una setmana a reconèixer una alerta de la intel·ligència nord-americana sobre la Rambla que abans havien explicat en privat i que finalment van explicar com ho havien de fer: una de tantes que els cossos policials van coincidir a desestimar.

Com més dicotòmic és un debat, més importants són les formes per defensar els propis arguments. La defensa democràtica de la unitat d’Espanya es mereixeria alguna cosa més que un recitat de lleis, delictes, faltes i reglaments. De la mateixa manera que la defensa democràtica de la independència de Catalunya es mereixeria alguna cosa més que la capacitat de posar lleis a votació amb la majoria rasa d’escons del Parlament. El repte per a uns i per a altres és buscar la manera de defensar les pròpies raons davant dels que voten els que defensen les contràries. La democràcia consisteix a convèncer els que pensen diferent, no tan sols a aclamar els que defensen la mateixa ideologia. Les raons es defensen, només es poden imposar a través de la violència i aquesta societat ja és massa madura per desfer aquest camí.