Corea del Nord eleva la tensió mundial

La negociació és la sortida més raonable de la crisi dels míssils provocada per Kim Jong-un, però és difícil per la mala relació de la Xina i el Japó

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39851148 a teleconference is held at hokkaido government in sapporo  170829165757

zentauroepp39851148 a teleconference is held at hokkaido government in sapporo 170829165757 / Masanori Takei

Corea del Nord continua tibant la corda. El nou desafiament ha sigut el llançament d’un míssil balístic d’abast mitjà que va sobrevolar el Japó per caure al Pacífic. I arriba després que dissabte Pyongyang llancés tres projectils més en aigües del mar del Japó i quan amb prou feines fa dos mesos que va fer una prova amb míssils balístics intercontinentals amb capacitat per arribar a territori nord-americà, cosa que va portar Donald Trump a prometre «foc i fúria». L’últim llançament coincideix amb l’inici d’unes maniobres militars dels Estats Units i Corea del Sud.

No és la primera vegada que el règim nord-coreà llança projectils que sobrevolen territori japonès, però sempre havia avisat amb temps, i a més els havia llançat en moments molt diferents dels actuals, en què la tensió ha arribat a una cota molt alta i perillosa, amb serioses amenaces, de moment verbals, com les anunciades per la Casa Blanca i l’avís d’atacs a l’illa de Guam, dependent dels Estats Units, per part de Corea del Nord. L’última provocació sembla destinada a despertar una reacció del Japó, país la situació geogràfica i la història del qual fan que se senti amenaçat no només per Corea del Nord sinó també per la Xina, amb qui té un conflicte per unes illes reclamades pels dos països.

Davant dels fets, les sancions adoptades per les Nacions Unides no fan recapacitar Kim Jong-un, i en canvi acceleren la seva demostració de força. El tirà no vol acabar com altres dirigents que van fanfarronejar sobre les seves més que limitades capacitats armamentístiques, com l’iraquià Saddam Hussein i el libi Muammar Gaddafi. El líder nord-coreà sap que la seva salvació està a tenir realment l’arma nuclear. Les seves regulars provocacions estan destinades a convèncer el món que cal prendre’s molt seriosament Pyongyang.

La crisi no té una sortida fàcil. La militar no ho pot ser mai. Amb unes sancions que no funcionen, queda la negociació, però a Pyongyang no li interessa mentre pugui anar terroritzant el món amb la seva escalada. Per això cal una persistent tasca diplomàtica dels EUA i els països de la zona, en particular la Xina i el Japó. Però es dona la infeliç circumstància que les relacions entre els uns i els altres no passen pel seu millor moment. Mentrestant, la tensió augmenta.