Grans infraestructures de ciència

Després de tants segles, encara admirem i ens atrau la civilització de l’antic Egipte. Ho podem explicar per diverses raons des de l’atracció per la seva cultura de la mort i les seves creences, per qüestions estilístiques de la majestuositat de les robes i màscares o pel misteri que envoltava el poder immens dels faraons. Però si pensem amb ells més que en altres pobles de l’antiguitat també és en part perquè ens van deixar unes grans obres. Les piràmides. Tant de temps després continuen impertèrrites veient passar governs darrere governs, generacions darrere generacions. Testimonis muts del passat, del present i del futur. Altres pobles que van assolir poder i magnificència relativament similar resten més oblidats perquè no van deixar al darrere unes grans obres per recordar-los. D’igual manera, una ciència potent necessita unes grans infraestructures que li serveixin de palanca per als seus projectes tecnològics. Anar a la lluna no hauria sigut possible sense Cap Canaveral. Aquestes grans instal·lacions científiques, a diferència de les piràmides, han de ser a més dinàmiques i capaces d’adaptar-se a les noves metodologies.

A Catalunya comptem amb diverses instal·lacions que podríem incloure dins d’aquesta categoria; a més, no solament elles fan una recerca molt positiva, si no que ajuden molts altres laboratoris en la seva recerca oferint els mitjans tecnològics per desenvolupar-la. Entre aquestes destaca el Barcelona Supercomputing Center (BSC) dirigit pel doctor Mateo Valero, que té com a director associat el doctor Josep Maria Martorell. La institució demostra la utilitat de sumar esforços i hi han confluït el Departament d’Economia i el Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, i la Universitat Politècnica de Catalunya. És un centre especialista en computació d’alta resolució i allotja en una capella del segle XIX anomenada Torre Girona un dels supercomputadors més poderosos i capaços de processar més informació: el MareNostrum. A més de la seva activitat acadèmica, reforçada per la recent incorporacio del doctor Alfonso Valencia, han aconseguit vincular-se també al teixit empresarial col·laborant amb IBM, Microsoft, Intel, Nvidia, Repsol i Iberdrola entre altres, sense oblidar ser un centre obert que permet al públic general visitar el formidable supercomputador. El pobre HAL9000 de 2001: una odissea de l’espai seria un nen al seu costat.

Una altra infraestructura remarcable a casa nostra, aquesta directament relacionada amb la biomedicina, és el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). Dirigit pel prestigiós investigador suís doctor Ivo Gut, ens ha col·locat com a societat dins de projectes competitius d’excel·lència en l’àrea de la genètica a nivell internacional, i és un dels centres europeus amb les màquines de seqüenciació del genoma més potents d’Europa. De malalties minoritàries al càncer, de microorganismes causants de malalties a estudis evolutius, han sigut  molts els investigadors que han gaudit de les seves instal·lacions i de la capacitat de produir informació genòmica d’elevada qualitat.

I la tercera gran infraestructura científica que voldria destacar és el sincrotró ALBA. Es tracta d’una instal·lació espectacular i es va lluitar molt perquè fos feta a Catalunya. Consisteix en un complex de túnels on s’acceleren electrons per originar llum de sincrotró que permet estudiar la configuració íntima dels àtoms i de les molècules que formen tot tipus de material, i analitzar-ne les característiques i possibles utilitats. És la millor infraestructura de la seva àrea de tot el Mediterrani i està dirigida per la investigadora italiana doctora Caterina Biscari, un bon exemple de com captar talent estranger si li donem les condicions adequades per a fer la seva feina dignament.

Són només tres exemples de tres obres amb suports múltiples que han permès fer passos qualitatius i quantitatius importants per la recerca catalana. Iniciatives que se sumen a altres de molt convenients pel nostre país com l’obertura d’un programa de recerca del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Siguem ara intel·ligents i generosos tots i ajudem a fer que també s’instal·li aquí l’Agència Europea del Medicament (AEM), una entitat generadora de llocs de treball directes i indirectes que també acabarà potenciant de retruc la recerca clínica local. Oferir la Torre Agbar com a seu d’aquesta institució és un primer bon pas, però, si us plau, fem tots els que siguin necessaris per aconseguir aquesta fita i donar suport a les altres grans infraestructures que ens beneficien a tots.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Metge. Institut d’Investigacions

Biomèdiques de Bellvitge.