Anar al contingut
Una senyora passa davant duna oficina de lloguers de pisos.

¿Qui decideix qui viu a Barcelona?

Iolanda Fresnillo

El tsunami d'inversors estrangers que especulen amb edificis sencers exigeix una resposta institucional coordinada

La realitat de veïnes i veïns que dia a dia són expulsats dels barris de Barcelona és ja innegable. Sigui a través de la pujada dels preus dels lloguers, sigui per tàctiques d’assetjament immobiliari, o per altres com les que la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, descriu en la seva denúncia a les xarxes socials del que passa al centre de la ciutat, el cert és que els barris van perdent veïns i veïnes per guanyar en turistes i inversors. El 2016 el sector immobiliari va atraure una xifra rècord d’inversions, i es van superar ja durant dos anys seguits els nivells previs a la crisi del 2007. La recuperació econòmica a la ciutat està sent impulsada per una nova tanda d’especulació immobiliària. Una nova bombolla que atrau sobretot inversors estrangers. De fet, més de la meitat, el 55% dels inversors, són internacionals. A això s’hi afegeix que el 26% de les inversions es fan a través de les Socimi, societats d’inversió immobiliàries que estan gestionades per persones residents a Espanya, però que sovint compten amb fons internacionals. Aquestes societats gaudeixen, a més, de sucosos beneficis fiscals. Exemptes de pagar l’impost de societats i amb bonificacions de fins al 95% en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. A canvi estan obligades a mantenir els actius en cartera un cert període i destinar al lloguer almenys el 80% dels seus actius. Unes mesures teòricament contra l’especulació immobiliària, però que alimenten l’especulació en l’àmbit del lloguer. I és la raó per la qual l’inversor no té pressa a desallotjar alguns inquilins. La paciència els és recompensada amb el pagament de menys impostos pels seus beneficis.
    Alguns sectors econòmics llegeixen aquestes dades d’augment d’inversió, i especialment inversió estrangera, com una gran notícia. Però és imprescindible que comencem a llegir les dades econòmiques amb les seves externalitats. En aquest cas no tan sols externalitats socials, com l’augment del preu de la vivenda i la conseqüent expulsió dels veïns i veïnes (que suposa una violació del dret a la vivenda digna), sinó també econòmiques. Estem fent passar per recuperació el que és una nova bombolla. El creixement econòmic, també el del miracle econòmic de Barcelona, ​​està fonamentat sobre peus de fang, el fang de l’especulació.

Mesures conjuntes

Davant aquest tsunami d’inversors estrangers que adquireixen edificis sencers per especular, sense importar on viuran els veïns i veïnes, el govern municipal prepara tota una bateria de mesures antigentrificació. Mesures insuficients a les quals caldria sumar-n’hi altres que escapen de la competència municipal. Si volem abordar el problema és necessari que Generalitat i Estat es posin també a treballar amb mesures limitatives, com el sostre de lloguer que el Govern català va descartar fa pocs mesos. Si no ho fan, seguiran sent els inversors els que decideixin qui pot i qui no pot viure a Barcelona. 

0 Comentaris