¿'Sorpasso' a França?

¿Hi pot haver un 'sorpasso' a França que situï Marine Le Pen a l’Elisi el pròxim 7 de maig? Des que per sorpresa va guanyar el brexit al referèndum britànic del juny de l’any passat i amb més sorpresa encara, Donald Trump va arribar al novembre amb la Casa Blanca, aquesta és la pregunta que com un calfred recorre l’espina dorsal de totes les capitals europees, alleujades només en part per  la derrota de l’ultra Geert Wilders a Holanda.

Sent aquesta una campanya estranya i volàtil, a penes ningú alberga dubtes a aquestes altures que Le Pen arribarà a la segona volta de les eleccions presidencials. Potser ho farà al capdavant. I totes les esperances estan posades que llavors la freni el mateix cordó sanitari que va parar el seu pare Jean-Marie l’any 2002, quan Jacques Chirac va ser elegit president amb l’aclaparador 82,21% dels vots, perquè l’esquerra el va votar en massa per barrar el pas al líder ultra.  

La lògica, la raó -¡tan franceses!-, i les matemàtiques juguen a favor de la hipòtesi que Le Pen no travessi finalment la porta de l’Elisi. Però de l’existencialista francès Blaise Pascal és precisament la frase «el cor té raons que la raó no entén». I si en alguna cosa han errat reiteradament enquestadors, analistes, politòlegs i periodistes és a calibrar el nivell d’enuig dels electors, l’abast del vot del cor o de l’estómac.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A França hi ha dos precedents reveladors. Tant a les primàries de l’esquerra com a la dreta van guanyar els candidats que no eren els elegits pel partit: François Fillon es va imposar a Nicolas Sarzkozy i a Alain Juppé i Benoît Hamon va desbancar el primer ministre Manuel Valls. 

El més assenyat és pensar que Le Pen es quedarà al llindar de l’Elisi. Però el 25% dels vots que pot obtenir en primera volta i gairebé el 40% que podria arriba a tenir en la segona són el senyal que el seu discurs de l’odi ha arribat per quedar-se a la V República.