Gènere i ideologia, ¿criteris del currículum judicial?

La jutge Ángeles Vivas no ha pogut ser presidenta de la Audiència Provincial (AP) de Barcelona Ángeles Vivas Audiència Provincial (AP) de Barcelona. ¿Per ser dona o per ser firmant de l'anomenat 'Manifest dels 33'?. Doncs per les dues coses. La jutge es va presentar amb mèrits sobrats al concurs, alguns més que els del seu oponent. No obstant, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va adjudicar la plaça a aquest i la Sala tercera del Tribunal Suprem (TS) així ho ha confirmat (STS 419/2017, de 9 de març).  

Estaven en joc diversos drets fonamentals: el de no ser discriminada per raó de sexe (art. 14 CE), en relació amb el dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics (art. 23.2 CE); i el dret a la lliure expressió (art. 20.1.a CE), en relació amb la llibertat ideològica (art. 16.1 CE). I que el  TS no hagi apreciat en el cas la seva vulneració no posa tan de manifest el desemparament individual generat a la jutge recurrent, que efectivament s'ha produït, com pel que fa al perill de raonaments com el de la seva sentència per a un Estat de dret.   

A primer cop d'ull, ja estranya que ni en la resolució del CGPJ, ni en la sentència del TS es valori l'experiència més gran de la candidata en òrgans col·legiats, en òrgans de govern dels tribunals i un exercici més dilatat en destins de l'ordre penal i civil que el candidat finalment nomenat (mèrits tots ells que la convocatòria considerava rellevants). I encara que s'esmenta, de passada en la sentència, que “la recurrent, dona, es troba a més de mil dos-cents llocs de l'altre candidat, home, en l'escalafó de la Carrera Judicial”, el punt de partida del CGPJ i del TS és el de no fer qüestió d'una substancial identitat de mèrits dels dos candidats.

PLA D'IGUALTAT

Doncs bé, en aquests supòsits, el marc normatiu i jurisprudencial que regula la igualtat en l'àmbit del Poder Judicial -art. 16 de la L.O. 3/2007; art. 3 del Reglament 1/2010; i el seu desenvolupament pel “Pla d'Igualtat de la Carrera Judicial”, aprovat pel Ple del CGPJ (14-2- 2013, 2n eix)- imposa en concursos discrecionals, com el del cas, la regla de la preferència de la dona la inaplicació de la qual obliga a explicitar-ne els motius. 

Així es formula a la STS 1033/2016, de 10 de maig, de la Sala tercera: “(…) quan ens trobem, com és el cas, davant una aspirant dona que té un perfil de mèrits professionals que es presenta inicialment almenys igualat al de l'altre aspirant home, i fins i tot en alguns rellevants punts notablement superior, la decisió final d'adjudicar la plaça a aquest últim ha de ser, amb especial èmfasi, singularment explicada. És veritat que el criteri de la preferència de les dones a igualtat de mèrits no opera amb rígid automatisme com una norma universal d'obligat i incondicionat desplaçament dels aspirants homes, però sí que opera com un principi rector de la decisió que exigeix que s'expliquin complidament, cas per cas, les raons per les quals es prescindeix casuísticament d'aquesta regla i s'elegeix finalment un aspirant home en detriment de l'aspirant que presenta un perfil professional parangonable”. 

En el cas de la jutge Vivas, el CGPJ no va complir amb aquesta obligació: la resolució, al marge de no valorar els mèrits més grans de la jutge, no incorpora cap motivació justificativa, ni tan sols indiciàriament, de les raons per les quals descarta l'aplicació d'aquesta regla. Aquesta falta de motivació constitueix, així, una verdadera fallida del dret fonamental a no ser discriminat, de manera que l'exigència de motivació conforma els contorns materials d'aquest dret en l'àmbit del Poder Judicial. El nomenament, doncs, del candidat home, en aquest cas, ha suposat una vulneració dels articles 14 i 23.2 CE. 

'MANIFEST DELS 33'

Però la sentència del TS que confirma aquest nomenament va més enllà en la fallida de drets. No només no aprecia basant se en la seva doctrina la vulneració dels acabats de mencionar, sinó que amb la seva decisió aconsegueix també afectar la llibertat d'expressió i d'ideologia de la jutge recurrent. En efecte, el TS, a diferència del CGPJ, sí que es pronuncia sobre ell perquè en aquest cas no és d'aplicació la regla de la preferència de la dona: ni amaga, ni té cap pretensió d'amagar que aquesta plaça no podia ser per a la candidata, precisament perquè havia firmat el 'Manifest dels 33' en favor del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya.

Per a la Sala, aquesta presa de posició havia de ser presa en consideració en el moment de ser valorada la seva idoneïtat com a candidata a la presidència de l'AP de Barcelona. I això per diversos motius: perquè, segons es diu, les expressions dels jutges no tenen "garantia d'indemnitat", com sí que la tenen les dels sindicalistes (¡sic!); perquè ningú els obliga a expressar les seves opinions, però si ho fan “no poden esperar un tracte de favor”; perquè del  president de l'AP de Barcelona, “que és sempre cap i imatge del Poder Judicial en aquesta província, ha d'esperar-se que estigui al marge de tota polèmica pública”; i perquè, en conseqüència, a aquesta cap provincial se li exigeix un deure de neutralitat política especialment intens “en una conjuntura, com és notori, d'extremada turbulència político-institucional a Catalunya”.

DISCRECIONALITAT O ARBITRARIETAT

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per tant, segons es desprèn de la sentència, és la concreta posició de la recurrent sobre un tema jurídic-polític d'especial rellevància, el motiu que, en el supòsit concret, impedeix aplicar la regla de la prevalença de la dona sobre l'home en igualtat substancial de mèrits. 

Aquesta sentència, confon, així, discrecionalitat amb arbitrarietat. Perquè el cert és que, a partir d'ella, la regla de la preferència de la dona sobre l'home i l'obligació de motivar la seva inaplicació, incorpora un nou component a la delimitació del dret a no ser discriminat, segons el qual també pot excepcionar-se aquesta aplicació quan la recurrent i el seu tribunal sentenciador no comparteixin ideològicament els mateixos punts de vista. Res a envejar en aquest camí al 'macarthisme' americà dels cinquanta o a la 'Berufsvervot' alemanya dels 70 i altres processos de depuració ideològica.