Millet, 81

Una setmana de retard, ¿com em va poder passar per alt un esdeveniment així? Mil disculpes, senyor Millet. Imperdonable. Tants anys felicitant-lo fidelment pel seu aniversari i de tan callat que està, de tant silenci teixit al seu voltant, fins i tot les celebracions han caigut en l'oblit. En fi, una setmana de demora. Set dies... Set… Vaja, que curiós. Just fa set anys que va començar tot. Suposo que ho deu recordar, encara que potser ha preferit ocultar aquell nefast 2009 en algun raconet de la memòria al qual mira de no treure el nas. Potser tem emmalaltir d'enyorança a l'evocar els fabulosos llibres de comptabilitat d'abans, el tràfec de la gestió del seu patrimoni (immobles, diamants, comptes a Suïssa, vaixells, art…) o, fins i tot, els fastos de celebració del seu aniversari. Potser prefereix guardar els temps passats (que en el seu temps van ser molt millors) a les golfes de l'oblit.

Sí, ja fa set anys que la fiscalia de Barcelona va destapar la caixa dels trons. Bé, més aviat la caixa dels %. Que si el 3, que si el 20… Xifres d'escàndol que les arques públiques (és a dir, tots nosaltres) van deixar d'ingressar. Al març començarà el judici del cas Palau, el seu cas. ¿Quant ens queda per saber? ¿Quants noms? ¿Quants interessos? ¿Quantes paraules, relats i promeses s'han gestat per mirar de protegir-los? Només ens queda esperar que la justícia no comparteixi les mateixes golfes de l'oblit que vostè.