El club de les senyores curioses

Gairebé tot el que sap la Teresa, que és molt, ho va aprendre a les lletres dels diaris i de les novel·les. Amb els primers s'informa, s'indigna o es preocupa. Amb les segones viatja, aprèn, somia, s'emociona… S'acosta als llibres amb una curiositat immensa, insaciable, com l'assedegat en una font. Sempre hi ha alguna cosa que desperta el seu interès, un personatge que la impressiona, un escenari que la commou. Al cap i a la fi, troba en les novel·les un pou infinit de coneixement. La Teresa fa molt que va ingressar en el grup de les senyores més grans de 65 anys. I, com tantes, se sent divinament. Bé, a vegades, el genoll... Els néts ja van créixer, així que va superar amb nota el màster en parc infantil, macarrons i jocs de taula. Tot el seu temps és lliure. Lliure per anar a berenar amb les amigues, per anar al cine, per cuinar quan li ve de gust i, sobretot, per llegir. Llegir molt. Llegir la vida mateixa. De mare només n'hi ha una, però hi ha moltes Tereses.

«Les dones de més de 65 anys són les lectores més fidels i constants, amb un ampli ventall de preferències literàries», afirma Walter Llorach, director de la biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles. «Són les grans usuàries del servei de préstec de les biblioteques». També són majoria claríssima en els clubs de lectura i en la resta d'activitats culturals: conferències, cine fòrum, itineraris…

«Llegeixen de tot», assevera Pilar Beltran, editora d'Edicions 62. I encomana entusiasme per aquestes lectores de cabells blancs (o se'ls tenyeixen). «Encara que les seves preferències literàries vénen determinades pel seu recorregut com a lectores, són molt actives intel·lectualment. Curioses. Els agrada aprendre, evadir-se». N'hi ha prou d'anar a una presentació d'un llibre per veure-les. Soles o en companyia d'amigues, ocupen la majoria dels seients. Tenen temps lliure i volen disfrutar-lo.

¿Productes especials per a elles? «De cap manera», nega Beltran. «En alguna ocasió hem editat una col·lecció amb lletra més gran, pensant en persones grans amb problemes de visió, però mai hem fet diferenciacions temàtiques. No és necessari. Són grans lectores amb inquietuds molt diverses».

Però, ¿què diuen les xifres? Segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya (2013), elaborat pel Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, les dones llegeixen globalment més llibres que els homes. El 69,4% davant el 61,1%. Si analitzem les dades de la lectura per plaer, les diferències encara són més notòries. El 67,4% d'elles davant el 53,3% d'ells. A més a més, el nombre de lectores no ha deixat d'incrementar-se en els últims anys, mentre que el de lectors homes es manté estable. Encara que el col·lectiu de més grans de 65 anys no s'enfila als primers llocs del rànquing de lectors, hi ha una dada interessant. Davant el descens de l'hàbit experimentat pel segment d'entre 14 a 34 anys, a partir dels 45 anys la corba inverteix la seva tendència i inicia el seu ascens. I són, precisament, els més grans de 65 anys els que presenten un increment més assenyalat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Hi ha alguna motivació en especial que porti les dones grans a la lectura? Per començar, deixem els estereotips. Si algú pensa en un refugi de la soledat, no sembla que aquesta sigui la clau. «És massa arriscat parlar d'una sola motivació -apunta Llorach-. ¿Combatre la soledat? ¿Potser els homes grans no estan sols? No, no crec que siguin lectores perquè se senten soles o avorrides». Potser és la seva necessitat de connectar-se amb el món la que les porta a acostar-se al club de lectura o a viatjar des del sofà de casa seva. Una natural predisposició a compartir emocions, a socialitzar-se, que es materialitza també a través de les pàgines. Una combinació d'interessos i de situació vital. I, sens dubte, una espècie de conjur del seu passat. Perquè elles, les més grans de 65 anys, conformen una generació que, massa sovint, va veure escapçades les seves capacitats i la seva llibertat. Ara, davant un món nou que les dones ja han conquistat, elles també busquen el seu lloc.

«En la lectura troben un espai», reflexiona Alejandro Palomas. El flamant Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2016 escriu novel·les per a adults. Una potent narrativa en què les seves principals protagonistes són, precisament, dones més grans de 65 anys. Les dones de Palomas són intuïtives, intel·ligents, sensibles. A vegades, una mica extravagants. Sempre, encertades. Dones com les que es troben, tan sovint, en els clubs de lectura. ¿Què senten quan llegeixen històries tan pròximes a les seves vides? «Empatia des del minut u. Se senten mirades, vistes. Senten que importen, que tenen un paper». Són dones que parlen d'elles amb altres dones. Trobades altament enriquidores. «Se senten protagonistes», conclou Palomas. Protagonistes com la Teresa, com totes les senyores curioses que reclamen el seu espai entre les pàgines d'un llibre.