Inviable

La novetat en tots els emolics polítics judicials d’aquests dies a la capital judicial espanyola no són ni els acusats ni els agitadors mediàtics que busquen pal·liar la realitat que va aflorant. S’ha de buscar als testimonis que van veure, van callar i sovint van haver de redactar textos contra el seu bon criteri. Ja siguin funcionaris o no. Més enllà del cas Correa, abans Gurtel, i de les targetes black (astuta manera d’evitar els noms de Rato i Blesa) es va amagant una altra realitat molt més gran per la quantitat, tot i que mal mesurada i compensada, d’afectats: la temerària sortida a la borsa de Bankia, una suma de les caixes més mal gestionades d’Espanya, que ja és dir.

Una altra vegada un inspector del Banc d’Espanya ha hagut de demostrar que ja va advertir, en exercici de la seva responsabilitat professional, que la sortida de Bankia a la borsa l’acabarien pagant els contribuents (¡per descomptat!: 25.000 milions, prestats per la UE). Mentre Fernández Ordóñez acusa, per escrit, De Guindos i aquest es justifica i aspira a seguir sent autoritat monetària en el seu futur polític, es perd el que realment mereix atenció i admiració: hi ha funcionaris que exerceixen el seu ofici encara amb el risc de ser apartats pel polític de torn. Gràcies, José Antonio Casaus.