Anar al contingut

El compliment de les metes fixades per l'ONU

Balanç dels Objectius del Mil·lenni

Ricard Gomà

Els percentatges d'infradesenvolupament s'han reduït en 10 anys, però queden realitats impactants

Ara fa 10 anys aquest diari mostrava la història de tres nenes moçambiqueses trobades per Unicef en una zona rural, òrfenes i desnodrides, per l'impacte de la guerra i la sida. La seva situació il·lustrava la vulnerabilitat severa de centenars de milions de persones. Avui la Laura, la Grenilda i l'Anastasia podrien ser encara el rostre d'un dolor persistent. L'any 2000 l'ONU adoptava els Objectius del Mil·lenni. S'establia per primer cop una agenda d'accíó global orientada a assolir, en 15 anys, fites mesurables de desenvolupament humà. Els resultats han estat desiguals: avenços clars coexistint amb realitats desoladores. Revisem els elements clau.

Els Objectius del Mil·lenni plantejaven tres fites principals: reducció a la meitat de la malnutrició, la pobresa extrema i la mortalitat infantil (0-5 anys); escolarització bàsica universal; i augment substancial de persones amb accés a aigua potable i serveis de sanejament. La fam s'ha reduït en 15 anys del 19% al 12% de la població mundial, i la pobresa extrema del 40% al 19%. Rere els percentatges s'amaguen, però, realitats impactants: 780 milions de persones passen gana i 836 milions viuen avui amb poc més d'un euro al dia. La mortalitat infantil s'ha retallat a la meitat, però 16.000 menors de 5 anys segueixen morint cada dia per malalties curables en entorns desenvolupats. S'ha assolit una taxa alta d'inclusió educativa (91% a primària) i una forta reducció de l'exclusió hídrica. Tampoc aquí els avenços no poden deixar-nos tranquils: encara hi ha 57 milions d'infants desescolaritzats i 663 milions de persones sense accés quotidià a l'aigua potable.

Són dades que ens parlen d'un món on la vida i l'existència digna no estan garantides. I són també el mirall on es reflecteixen les grans desigualtats: entre homes i dones, entre el nord i el sud, entre el món urbà i el rural. El nombre de llars en pobresa extrema cau; però la feminització de la pobresa creix. Les dones superen en un 17% els homes en llars pobres -el doble de l'any 2.000- i l'esquerda salarial a igual feina roman a l'entorn d'un 24%. El sud expressa la injustícia. A l'Àfrica subsahariana la pobresa extrema afecta el 41% de la població, tres milions d'infants petits moren cada any, i una de cada tres persones viu sense accés a l'aigua potable: l'Àfrica dibuixa una geografia humana d'exclusió intensa. Més de la meitat de la població mundial viu avui en entorns urbans, però l'accés a serveis bàsics és un miratge per a 880 milions de persones, que resideixen en condicions de marginalitat urbana. Tot i així, el món rural multiplica per quatre la taxa urbana d'exclusió hídrica, i només un 56% dels naixements rurals són atesos per personal de salut capacitat (un 87% a les ciutats).

Un món injust i desigual on el futur del planeta segueix amenaçat: les emissions de diòxid de carboni han augmentat un 50% entre el 1990 i el  2015. On els conflictes armats segueixen operant com l'obstacle principal al desenvolupament. Avui hi ha 60 milions de persones desplaçades, el nivell més alt des de la segona guerra mundial. A més, els infants representen la meitat de tota la població refugiada sota responsabilitat de l'ACNUR. A finals del 2015 el món segueix solcat per realitats de patiment moralment indignants i políticament evitables. El setembre passat, l'ONU va adoptar els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030. S'afirma l'objectiu d'eradicar la fam, la pobresa extrema i la violència contra les dones; s'expressa també la fita d'accés universal a l'aigua, als serveis de sanejament i a l'educació primària i secundària. Queden en canvi en un terreny retòric el combat contra les desigualtats, l'acció pel clima, o la lluita contra el comerç d'armes.

Es tracta d'una agenda que cal transitar; una agenda que mostra també els límits que imposa l'estructura de poder realment existent: la cobdícia d'una minoria potent i desvinculada del bé comú. La cooperació segueix lluny del 0,7%; el deute dels països empobrits no s'aborda amb regles justes; la despesa militar és galopant, quan una reducció global del 2% alliberaria recursos per assolir en aquesta dècada els nous objectius. La lògica de la guerra s'instal·la com a forma de resoldre conflictes; i Europa és incapaç d'arbitrar una resposta humana al drama dels refugiats.

Hi ha però un horitzó d'esperança. Creix una ciutadania activa que genera vincles solidaris; creix un nou municipalisme que articula valors democràtics i polítiques d'acollida. Barcelona ha estat sempre al capdavant de les xarxes locals per un altre món necessari. Ara enforteix l'aposta per un món nou ja en construcció, convençuts, com fa el proverbi, que «és millor encendre un llum que maleir la foscor».

0 Comentaris