Anar al contingut

EL DILEMA CATALÀ

Un error interessat

Mercè Barceló

La suspensió de l'autonomia de Catalunya en virtut de l'article 155 de la Constitució no és possible

El fet que un filòleg com el senyor Javier Cercas aventuri la suspensió de l'autonomia si se segueix mantenint la petició de celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya es podria atribuir al seu desconeixement en qüestions jurídiques; tot i que se'l podria tractar d'agosarat per parlar de temes sobre els quals cal haver esmerçat moltes hores d'estudi per començar a treure'n l'entrellat. Ara bé, que proposi la suspensió de l'autonomia el senyor Juan Alberto Belloch, exministre de Justícia, i jutge de professió, és més preocupant. Així ho ha afirmat, «ja que convé que d'una vegada sàpiguen» que si s'entesten a voler votar sobre el futur de Catalunya com a comunitat política, «la Constitució preveu que el Senat suspengui l'autonomia»; de manera que «el Senat es reuneix una tarda i diu: doncs miri, vostè ha incomplert les seves obligacions, i jo el deixo sense competències en matèria electoral o en matèria de seguretat; i ja està». ¿I ja està? ¿Què és el que «ja està», señor Belloch? ¿Així entén vostè el dret i així l'ha practicat en l'exercici de funcions públiques? La caricatura jurídica que fa de la suspensió de l'autonomia hauria merescut per part seva s'un mínim període de reflexió previ i d'una atenta lectura del text constitucional per refrescar-ne el contingut.

Recordem-lo breument. La Constitució Espanyola (CE) del 1978 preveu en l'article 155 que «si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actua de forma que atempta greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern (...) amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat pot adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat». I la pregunta és: ¿Entraria entre aquestes mesures que no precisa l'article 155 de la CE una suspensió de l'autonomia de Catalunya? La resposta, al meu parer, és: rotundament, no; i per diverses raons.

Suspendre l'autonomia voldria dir deixar sense efecte l'article 2 de la CE, que reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions. Suspendre l'autonomia voldria dir, també, conculcar l'article 147 de  la CE, on s'estableix que l'Estatut d'autonomia és la norma constitucional bàsica de cada comunitat autònoma, que l'Estat reconeix i empara com a part integrant del seu ordenament jurídic. I suspendre l'autonomia voldria dir, finalment, vulnerar l'article 152.2 de la CE, en què es proclama que una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum.

Aquest és el punt clau: la suspensió de l'autonomia suposa indefectiblement la suspensió de l'estatut. I la suspensió de l'estatut és una afectació directa de la seva vigència i eficàcia com a norma jurídica. Però resulta, com s'ha indicat, que la  Constitució estableix que la modificació de l'estatut i, en conseqüència, de la vigència i eficàcia de les seves normes (existència en el temps i possibilitat de ser aplicades), només pot ser ordenada pels mecanismes que el mateix estatut estableix. Aquest mandat, per tant, impossibilita que entre les mesures coactives de les quals en abstracte parla l'article 155 de la CE hi càpiga la suspensió de l'autonomia, perquè això implicaria fer dir a un precepte constitucional allò que un altre no permet.

En conseqüència, tres previsions constitucionals d'una sola tirada caurien si es pretengués que entre les mesures a les quals es refereix l'article 155 de la CE s'hi troba la suspensió. I, evidentment, una interpretació d'una norma constitucional que deixa sense efecte altres normes constitucionals és, segons acord unànime entre els constitucionalistes, una interpretació inconstitucional. A la mateixa conclusió arribà el Tribunal de Garanties Constitucionals durant la Segona República quan declarà inconstitucional, per sentència de 5 de març del 1936, la llei de suspensió de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, dictada arran dels fets d'octubre del 1934.

QUE Busquin, doncs, tots aquells que defensen la possibilitat de suspendre l'autonomia de Catalunya una sola norma dins de la Constitució que l'empari perquè no la trobaran. Ni trobaran, al meu parer, cap argument jurídic per sostenir que l'article 155 de la CE aixopluga la suspensió de l'autonomia com a mesura coercitiva. I la brometa que en una tarda el Senat s'ho ventila, o aquella altra que es referia a un ribot i a l'estatut, deuen ser molt gracioses en determinats entorns, però els asseguro que no tenen la més mínima gràcia quan se situen al mig d'un debat tècnic, seriós i rigorós.

0 Comentaris