Foteu el camp

Foteu el camp d'una vegada. Foteu el camp, sí. Els que pispeu, els que heu pispat, els que vau permetre que altres pispessin i els que encara avui no res perquè es deixi de pispar. Tots. Sobreu, de veritat, deixeu-nos en pau d'una punyetera vegada.

Feu fàstic. La vostra falta de vergonya ha portat la nostra fins a límits que no hauríem d'haver conegut mai. I ara us tapeu el cul els uns als altres, un cul que teniu tan brut que fins i tot les pústules de la vostra ignomínia us han envaït el cervell, i ja no és possible distingir les vostres declaracions farcides de merda de la pesta que emana d'un cagarro comú.

Calleu. Calleu d'una vegada. Deixeu de contaminar els mitjans, les notícies i el nostre estat d'ànim. Deixeu de fer comunicats i rodes de premsa, dissoleu tots els tripijocs, deposeu els vostres privilegis i sortiu amb el cap ben baix i les mans amunt.

Deixeu de desanimar la gent. Deixeu de dir-nos que tot va ser per culpa nostra. Deixeu de prendre'ns per gilipolles. Ah, i no us atreviu a tornar a dir que sou reflex de la societat en què viviu. Que si vau robar va ser perquè us ho van posar al davant. Que sou víctimes d'un buit legal, un entorn corrupte i una dubtosa moral. Que sou reflex de la gent, representants elegits pel poble. Vosaltres no sou poble, vos-altres sou escòria.

Torneu-ho. Torneu-ho tot. Els diners, les propietats, els càrrecs, les dietes, els sobresous, les comissions, la dignitat que us quedi i l'honorabilitat que algun dia se us va suposar. I quan hàgiu acabat, torneu la nacionalitat que se us va donar per error. Perquè no mereixeu formar part ni d'aquest país ni de cap altre. No feu ni les maletes, salteu per la borda, com les rates, sortiu nedant. I qui no en sàpiga, que es foti, francament ens és igual.

Demaneu perdó. Disculpeu-vos. Davant de tot aquell que va votar. Davant de tot aquell que pensa seguir votant. Perquè ells han cregut en un sistema democràtic que vosaltres heu violat, sodomitzat i capgirat. No, jo no us concedeixo la presumpció d'innocència. Perquè quan un deixa que passin certes coses, acaba sent-ne còmplice encara que només sigui per ignorància, per desídia o omissió.

I per acabar, foteu el camp, sí, però sense deixar rastre. No se us acudi nomenar successors, ni gestors, ni cosins segons que us escalfin la cadira. No tingueu la cara dura d'intentar deixar un llegat. El vostre únic llegat serà la vergonya. I tampoc us atreviu a interposar-vos mai més entre la gent de bé i els seus objectius lícits. Perquè en aquest país encara queden ciutadans, empreses i fins i tot algun polític honrat que construeixen, que segueixen lluitant i que ara ja només tenen una missió: que no els foteu la vida, que els deixeu fer.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però sobretot i abans de res, pel que més estimeu, seguiu ignorant aquestes ordres, exigències demagògiques d'un publicista que de tant en tant fa el gilipolles per la televisió.

Seguiu creient que no passarà res. Perquè així quedarà menys perquè passi.