Anar al contingut

Les noves fonts d'energia

Agrocarburants: com i on

Francesc Reguant

L'obtenció de combustibles a partir de productes de la terra és un risc per a l'alimentació

El petroli torna a mostrar signes alcistes i el canvi climàtic reclama actuacions. Aquest parell de fets recorda l'interès hipotètic de la producció d'agrocarburants. Amb tot, els anomenats de primera generació -combustibles com, per exemple, l'etanol i el biodièsel, obtinguts a partir de productes de l'agricultura (blat de moro, canya de sucre, colza, gira-sol, etcètera)- han nascut carregats de polèmica. L'abril del 2008, en plena crisi alimentària, John Ziegler, relator de l'ONU per al dret a l'alimentació, va arribar a afirmar que la producció massiva d'agrocarburants era un crim contra la humanitat. ¿Quin és el pecat? Competir amb l'alimentació en un món amb 1.000 milions de desnodrits. ¿I l'argument per produir agrocarborants? Que es tracta d'una energia renovable. ¿Amb quin estímul? La fàcil obtenció d'un combustible renovable que gairebé no requereix modificacions en els motors dels vehicles

actuals.

Els agrocarburants estan tenint un pes significatiu en la demanda agrícola. El Brasil i els Estats Units en són els principals productors, però l'impuls de la producció és global. Només als Estats Units, el 2010 es va destinar el 35% de la producció de blat de moro a etanol. La dada és rellevant, ja que els Estats Units produeixen el 40% del blat de moro mundial.

Un estudi recent del Banc Mundial sobre el paper dels agrocarburants com a detonant de l'espiral especulativa de la crisi alimentària del

2007-2008 i l'ambigüitat dels seus èxits mediambientals proposa reconsiderar l'optimisme sobre aquests combustibles i suggereix l'adopció de més precaucions en el futur. El mateix estudi considera que només es pot afirmar que els agrocarburants actuals ajuden a la reducció de gasos d'efecte hivernacle si no es comptabilitzen els efectes del canvi d'ús del sòl -el desplaçament d'un altre cultiu alimentari o la desforestació-, cosa que sens dubte té lloc quan es planteja una producció a gran escala. Davant d'aquesta conclusió, un estudi de Danielsen suggereix que reduir la desforestació pot ser una via més efectiva en la mitigació del canvi climàtic que l'ús d'agrocarburants.

Pel que fa a la seva relació amb la seguretat alimentària, és indubtable que l'escalada productiva d'agrocarburants no passa desapercebuda als mercats. És més, la possibilitat d'obtenir combustible a partir del blat, el blat de moro o la canya de sucre ha establert una forta correlació entre els preus dels aliments i els del petroli. D'altra banda, la tensió oferta-demanda sembla cada vegada més evident: entre el març i el novembre del 2010, el preu del blat de moro a la llotja de Barcelona es va incrementar un 49%. I no tot és especulació, però si n'hi ha -que sí que n'hi ha-, alguna raó l'alimenta.

Afegir factors de risc en un mercat tan sensible i essencial com la producció d'aliments només s'hauria de fer des de marcs de coordinació global. Sota aquest supòsit, la producció d'agrocarburants podria jugar un paper en la regulació de mercats, assumint la funció d'absorció d'excedents dins d'uns marges convinguts d'equilibri oferta-demanda. Aquest fet suposaria la modificació de la dinàmica de producció de les plantes transformadores al passar a dependre d'una oferta condicionada. El model es podria assemblar al d'altres centres de producció energètica com, per exemple, les centrals eòliques, les fotovoltaiques, les termosolars o les hidroelèctriques, on la font d'energia està condicionada per factors externs, en aquest cas els

meteorològics.

Com a contrapunt al marc global, ens hem de preguntar quin és el paper que pot o ha de tenir l'agricultura local davant d'aquesta alternativa. En termes simples podem respondre que es tracta d'una alternativa productiva més i dependrà del preu que ofereixi el mercat, un preu que pot estar influït per determinades polítiques d'estímul que facin interessant aquesta via.

Però un possible al·licient conjuntural o una moda importada no ens ha d'encegar sobre la realitat estructural d'aquesta alternativa. Per produir agrocarburants només es demana biomassa, és a dir, quantitat, quan precisament Catalunya, amb un clima mediterrani, obté en secà baixos rendiments productius i en regadiu s'ha de tenir en compte el cost d'una aigua cada vegada més escassa. Per contra, això i unes condicions edafoclimàtiques (sòl i clima) tan variades ofereixen la millor plataforma per a una producció diversificada orientada a la qualitat. I, en qualsevol cas, Catalunya és deficitària en aliments, de manera que en bona part els ha d'importar, sobretot per a la ramaderia, la base de la seva potent indústria alimentària. No tindria gaire sentit invertir en plantes industrials transformadores per obtenir etanol amb matèria primera importada o competint amb uns aliments que d'altra manera també haurem d'importar.

Simplificant, Catalunya té energia hidroelèctrica, mar, vent, sol i biomassa dels seus poc productius, tot i que extensos, boscos, però no un clima apropiat per immobilitzar recursos a llarg termini per produir agrocarburants. Economista.

0 Comentaris
cargando