L'entrevista amb Josep Borrell // ALBERT GARRIDO
"Immigració i energia són la clau del futur"
Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947) està a punt de passar-li els trastos europarlamentaris al democristià alemany Hans-Gert Pöttering el dia 16 de gener vinent i de fer una vida menys d'aquí cap allà com en els dos últims anys i mig. Ja se sap que això de presidir el Parlament d'Estrasburg no és l'oasi que va ser en un altre temps, exigeix moltes hores i obliga a tenir sempre la maleta preparada. O sigui, que deixar el càrrec té bastant d'alliberament, encara que s'hi aprèn molt, segons diuen.
--¿Ha fet molta pedagogia per donar a conèixer la Unió Europea?
--Tota la que he pogut.
--No és per desanimar, però sembla que ni tan sols els ciutadans dels països membres saben gaire de què va la Unió Europea.
--Entendre la política europea tenint al cap el model amb què s'interpreta la política nacional és impossible, perquè no funciona de la mateixa manera. A Europa no hi ha una oposició i un Govern, i una democràcia supranacional no funciona igual que la democràcia a cada Estat. Montesquieu no ha passat mai per Brussel.les.
--Sense Montesquieu, ¿per a què serveix el Parlament Europeu?
--És veritat que el repartiment de poders a la Unió Europea no funciona com Montesquieu se'l va imaginar, però més de la meitat de les lleis que obliguen els ciutadans europeus es produeixen al Parlament d'Estrasburg.
--¿És imaginable a termini mitjà que el Govern de la UE depengui d'una majoria parlamentària, com passa en les democràcies?
--Amb la Constitució s'avançava bastant en aquesta direcció. El problema no està en els poders del Parlament, sinó en la manera de concebre's l'exercici de la política a Europa. La política de la Unió Europea és, per definició, de consens; la política nacional és conflictiva: l'oposició vol fer fora el Govern, i el Govern no es deixa. La particularitat d'Europa és arribar a acords entre diferents forces polítiques i diferents interessos nacionals. Per això la política de la UE és menys sexi.
--¿És viable el consens en una UE de 27 estats o s'ha de pensar en una política de majories?
--El consens no és la unanimitat, i desgraciadament Europa pateix avui de la regla de la unanimitat, que amb 27 països molt diferents entre si ens condemna a la paràlisi. Per descomptat, s'ha de passar de la unanimitat a les majories si volem que Europa continuï construint-se.
--I, llavors, ¿per què es va passar de cop de 15 a 25 estats si molts van vaticinar el risc de paràlisi?
--La unanimitat ja ens posava moltes dificultats amb 15 membres. Però, sens dubte, s'ha agreujat, no només perquè som més, sinó perquè som més diferents. Però la reunificació, m'agrada més que parlar d'ampliació, era una exigència moral. Era l'única manera de superar l'herència de Hitler i Stalin.
--¿L'oposició a l'ingrés de Turquia és deguda al fet que es tracta d'un país musulmà o que la UE no és capaç d'absorbir 70 milions d'habitants més?
--Per molts europeus, és un problema d'identitat, i desgraciadament la religió encara pesa massa a l'hora de definir la identitat de la gent. L'única raó per la qual no hem d'excloure Turquia és per la religió dels seus habitants, perquè Europa no és un club cristià. El problema de Turquia és que és un país molt gran i molt pobre. Perquè Turquia sigui avui un Estat membre, és massa aviat.
--El fenomen de la immigració també influeix en el debat.
--La immigració i l'energia són la clau del futur d'Europa. El 2020 serem només el 5% de la població mundial. Per tant, necessitem immigrants, i això està posant a prova la capacitat d'absorció de la nostra societat.
--El pas següent és saber quants en són necessaris.
--Molts. Europa perdrà 20 milions de persones en edat de treballar des d'ara fins al 2020, que només poden ser substituïdes a curt termini per immigrants. És inimaginable que les nostres economies continuïn funcionant sense la seva aportació.
--¿I com poden convèncer Putin perquè no tanqui l'aixeta?
--A la reunió de Finlàndia li vaig dir a Putin que Europa no ha de canviar drets humans per energia. Ni ens hem de barallar entre nosaltres per situar-nos millor en la nostra relació energètica amb Rússia, com passa ara amb Alemanya i Polònia. Com he dit, l'energia és un gran assumpte europeu, i això inclou desenvolupar les energies renovables, obrir el debat nuclear i aconseguir més eficiència energètica.
Notícies relacionades--Si ara es convoqués un referèndum sobre l'energia nuclear, ¿què votaria o aconsellaria?
--No aconsellaria res abans de fer molts comptes. No crec que l'energia nuclear sigui una solució d'àmbit global. El que em pregunto és si podem complir amb els compromisos de Kyoto perdescarbonificarl'energia sense l'alternativa nuclear.
