Aquesta estrella em té fregida

Acabo de tornar de l’illa de la Palma, on he estat visitant amb el meu fill el GTC, el  telescopi òptic més gran del món. Sota la seva gegantina cúpula, un té la sensació de ser a la Capella Sixtina de la raó. Els àngels han sigut substituïts per hexàgons perfectes, i el dit de Déu per una obertura blanca que deixa veure un dels cels més sorprenents de la Terra.

Allà, per sobre dels núvols, a més de dos quilòmetres d’altura, treballen algunes de les persones més intel·ligents del món. Se’ls veu alegres perquè han descobert que la felicitat no és dins d’ells, com diuen els llibres d’autoajuda, sinó fora, en l’univers que s’entesten a conèixer nit rere nit.

Mentre el meu fill imagina que controla el telescopi simulant fer anar un ordinador (mou els dits a distància, teclejant l’aire, perquè li han dit que no es pot tocar res), jo escolto Héctor Socas i Marian Martínez, dos prestigiosos físics del nostre país. Tremendament concentrats, parlen d’una estrella, una de sola entre els milers de milions que poblen la nostra galàxia. S’hi han fixat perquè, segons sembla, fa coses una mica rares. Especulen i llancen hipòtesis per explicar el seu estrany comportament en la línia espectral del silici. «Aquesta estrella em té fregida», comenta la Marian. La frase, per a mi, ho simbolitza tot. No denota atipament, com pot semblar a primera vista, sinó l’expressió feliç d’un repte intel·lectual.

Socas em diu, emocionat, que el Gran Telescopi Canàries és una obra humana comparable en genialitat i importància a les piràmides d’Egipte. A l’instant hi afegeix divertit: «Bé, en realitat el telescopi és més important encara, perquè les piràmides ja estan amortitzades».  Vaig dinar i vaig sopar amb ells i altres científics de primer nivell. Els vaig sentir parlar de moltes  coses. Però, ¿saben què? En cap moment van parlar de política. Ni una sola menció a Pablo Iglesias ni a Puigdemont ni a Rajoy. Cap comentari, ni tan sols de passada, al «repte sobiranista», ni al «xoc de trens», ni a la «podemització del PSOE». 

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Potser pensen que aquests individus estan desconnectats de la realitat, que al cap només hi tenen estrelles, equacions i galàxies, però jo els asseguro que la realitat és precisament la contrària. Si no parlen de referèndums ni d’Errejones, si no esmenten Sorayes o Puigdemonts, si no discuteixen de política com a tuiters setciències o tertulians de la Sexta, no és perquè estiguin desconnectats de la realitat, sinó perquè aquell gegantí telescopi els hi ha connectat irremeiablement.

De veritat, creguim-me; són ells, els científics que vaig conèixer, els que tenen contacte directe amb la realitat. L’estimen de manera apassionada i per això volen saber com és. No pretenen deformar-la, com sí que fan els polítics i la seva sectària i cega legió de seguidors, des de la dreta fins a l’esquerra. Són ells, els Héctor i les Marian, els que aconsegueixen que el món sigui cada dia millor.