El clima busca un lideratge

Tot a punt… per a la cimera del clima de l’any que ve. Els gairebé 200 països presents a la conferència de Bonn o COP23 negociaven ahir a la nit els últims serrells d’una declaració final que tenia com a gran objectiu establir les bases de la implementació o la posada en marxa de l’Acord de París del 2015. En definitiva, com es computen les emissions de diòxid de carboni (CO2), quin any s’utilitza com a referència, com es verifiquen i altres qüestions molt tècniques que els participants anomenen el «llibre de regles» o «lletra menuda».  

Malgrat les lògiques demandes dels països desafavorits, que veuen com el canvi climàtic avança inexorable i no tenen mitjans per fer-hi front, aquestes «regles» són essencials per seguir treballant. «El mèrit de la COP23 ha sigut posar tothom en marxa», va resumir amb optimisme el ministre francès d’Ecologia, Nicolas Hulot. Això sí, poc s’ha avançat en matèria de finançament.

Les quantitats exactes –els compromisos per reduir emissions– s’hauran de negociar pròximament per arribar al 2020 amb els deures fets. Aquest any, com a molt tard, el tractat de París ha de començar a funcionar. Curiosament, la pròxima cita, la del 2018, serà a la ciutat polonesa de Katowice, epicentre d’una potent conca carbonífera. Llavors ja es comptarà amb una nova avaluació de l’IPCC, el grup de climatòlegs de l’ONU, sobre com està evolucionant la temperatura.

Les associacions ecologistes i d’ajuda al desenvolupament van mostrar la seva exasperació per la lentitud de les negociacions. Arran de l’anunci del president Donald Trump que els EUA es retiraran del consens de París, la lluita contra el canvi climàtic està òrfena de lideratges. «Estem a l’espera, ningú es vol anticipar», va lamentar en declaracions a France Presse el diplomàtic malià Seyni Nafo, líder del Grup Africà de negociadors.

«La nostra tasca es complica encara més per la retirada del primer emissor històric –va dir dijous el ministre de les Maldives Thoriq Ibrahim en nom dels països insulars–, però aquesta dificultat s’ha de veure com una oportunitat per millorar».

Greenpeace va celebrar que, com a mínim, l’Administració nord-americana no havia aconseguit bloquejar les negociacions. L’associació ecologista va emplaçar França, Alemanya, la Xina i altres potències «a intensificar els seus esforços i demostrar el lideratge que diuen que tenen», explica Tatiana Nuño, portaveu de Greenpeace-Espanya. «L’organització recorda que no pot ser que aquests països s’aferrin al carbó o a l’energia nuclear i després desfilin com a campions del clima mentre estan impedint que s’acceleri la transició a les energies netes».

Informe demolidor

No obstant, malgrat que es temia que altres països seguissin el camí de Trump i es retiressin del consens, cap ho ha fet. «Tenim bones raons per estar feliços si ho comparem amb el punt on érem fa un any», va afegir el ministre noruec Vidar Helgesen.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La cimera ha estat presidida per diversos informes que adverteixen de l’enorme esforç que encara és necessari per frenar l’alça de les temperatures. El més demolidor, presentat poc abans de la inauguració pel Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), recordava que els compromisos voluntaris de mitigació d’emissions no aconsegueixen ni un terç de l’objectiu necessari per estabilitzar el clima. Si amb això no n’hi hagués prou, les previsions del Global Carbon Project estimen que aquest any tornaran a augmentar les emissions de CO2 derivades de la crema de combustibles fòssils després d’un trienni de parada.

Amb la retòrica habitual d’aquestes cimeres, els països van acordar «iniciar un procés per enfortir» els compromisos posats damunt la taula a París, és a dir, per anar més enllà del que es va prometre el 2015. Si es deixen les coses com estan, les temperatures a finals de segle XXI superaran en més de tres graus els valors preindustrials. «Aquesta sensació d’urgència no es correspon amb els documents aprovats a la COP23», va lamentar Javier Andaluz, d’Ecologistes en Acció.