El clima llança un ultimàtum

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos responsables de l’actual canvi climàtic semblen haver tocat sostre i des de fa tres anys es mantenen relativament estables, en bona part per la contenció del creixement a la Xina i altres països emergents, per l’abandonament gradual del carbó i també pels progressos en energies renovables i en eficiència. No obstant, com adverteix l’última avaluació del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), això significa que l’atmosfera encara rep anualment una aportació suplementària de 50 gigatones de diòxid de carboni, és a dir, 50.000 milions de tones. Massa per ser absorbides sense que això afecti el clima.

La Convenció de l’ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC) inaugura avui a Bonn la seva nova cimera del clima, que ja és la número 23 d’aquest interminable procés, amb l’objectiu novament d’avançar una mica més en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant, en aquesta ocasió s’abordaran sobretot aspectes tècnics –«la lletra menuda», com diu l’organització alemanya– i s’haurà d’esperar al 2020 per tornar a veure xifres sobre la taula. La cimera s’hauria d’haver celebrat a les illes Fiji, però la presidència ha cedit l’organització a Alemanya per motius logístics.

Punt de partida

Si es vol que les temperatures terrestres no augmentin més de dos graus respecte als valors preindustrials, el llindar que separa una situació assumible d’una crisi de conseqüències totalment imprevisibles, és necessari que les emissions el 2050 s’hagin reduït almenys un 80% i que en les dècades immediatament posteriors s’aconsegueixi un balanç negatiu. És a dir, falta molta voluntat i molt esforç. L’acord subscrit a París el 2015 va ser un punt de partida, però és clarament insuficient.

A Bonn es tractarà fonamentalment de decidir com es porten a la pràctica els compromisos anunciats a París, segons explica Tatiana Nuño, especialista en canvi climàtic i representant de Greenpeace a Bonn: «S’han d’acordar les regles d’aplicació dels acords», resumeix. De fet, posa com a exemple Nuño, encara hi ha discrepàncies en aspectes com l’inventari d’emissions (com mesurar-les i verificar-les) i en els calendaris que han de servir com a referència.

Desbandada de Trump

Un altre aspecte capital és mantenir el consens de París després de la desbandada protagonitzada per l’Administració de Donald Trump. «Una cosa és el que es diu i una altra el que després es fa -diu sense perdre l’esperança Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic-. I no és el mateix no interferir que obstaculitzar». El pes específic dels Estats Units s’ha reduït en el context internacional i ara les seves emissions suposen només el 15% del total mundial. No obstant, és clar que, en absència del soci americà, els altres signataris hauran de multiplicar els seus esforços. 

Samitier considera que la clau serà l’any que ve, en una cimera que se celebrarà a Katowice (Polònia). «S’hi presentarà una nova avaluació dels estocs globals de CO2 i es veurà com van les coses. Pot ser un punt d’inflexió». En qualsevol cas, l’especialista explica que a Bonn s’abordaran assumptes molt importants com el finançament i la participació del sector privat en les eines de desenvolupament net. 

Un terç de l'esforç necessari

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Si es complissin els compromisos voluntaris per reduir emissions que més de 180 països van anunciar a la capital francesa, només s’aconseguiria un terç de les retallades necessàries per estabilitzar el clima, subratlla el PNUMA. «La comunitat científica ens reitera que això significaria que les temperatures augmentarien entre 3 i 4 graus», adverteix Nuño. «Tothom sap que és necessari avançar més –prossegueix Samitier–, però ningú farà el pas formal fins que no hi hagi un document que ho demani de manera explícita». I això no arribarà fins al 2020. Serà llavors quan els països oferiran una revisió a l’alça dels compromisos voluntaris presentats a París.

Per a l’any 2030, l’informe del PNUMA recorda que les emissions anuals haurien de situar-se com a màxim en 42 gigatones per continuar en la senda dels dos graus, davant les 50 gigatones de l’actualitat. Si no s’aconsegueix aquest objectiu, afegeix, cada vegada serà més difícil aconseguir-lo perquè els esforços posteriors seran molt més durs que no pas ara mateix. «L’acord de París va impulsar l’acció climàtica, però aquella dinàmica s’està debilitantclarament», afirma en un comunicat el ministre costa-riqueny Edgar Gutiérrez Espeleta, president per al 2017 de l’Assemblea de Nacions Unides per al Medi Ambient. «Ens enfrontem a una dura elecció: la nostra ambició o patir-ne les conseqüències», afegeix.