Espanya afronta la pitjor sequera dels últims vint anys

Camions cisterna proveint petits nuclis rurals de Galícia. Aquesta imatge que sembla impensable a la comunitat més humida de la Península és la millor il·lustració de la sequera que afecta la major part d’Espanya des de la primavera i s’ha accentuat en un inici de tardor càlida i sense pluges. Les reserves hídriques han caigut al 38,9% de la capacitat total dels embassaments, un registre només superat per baix durant el període de sequera comprès entre 1992 i 1995 (les reserves van caure fins al 26,4%).

Una de les zones més afectades és Galícia. Des del gener estava en situació de prealerta i dimarts es va decretar l’alerta a tota la demarcació Miño-Sil, que inclou des de Lleó fins a la desembocadura del Miño, i avui es farà el mateix en sis zones de Galícia Costa de les províncies de la Corunya i Pontevedra.

És la conseqüència d’haver patit «l’any més sec de la història», amb pluges el 40% «per sota de la mitjana», segons el president de la Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil, Francisco Marín. Les restriccions no afectaran per ara el proveïment urbà, però els ajuntaments hauran d’extremar l’atenció en l’ús d’aigua en fonts i altres elements ornamentals, així com penalitzar-ne el malbaratament.

Castella i Lleó és l’altra comunitat més afectada. Les conques del Duero i el Tajo es troben al 32,2% i al 40,8%, respectivament. La principal afectació es produeix en l’agricultura, amb el 70% de la collita de cereals perduda.

Altres conques afectades són les que primer solen patir l’escassetat, les del Xúquer (26%) i Segura (14,3%), aquesta última amb un agreujant: les dificultats de proveir-se del transvasament Tajo-Segura a l’afectar la sequera a la conca cedent. El Guadalquivir (32,3%) està també sota mínims. I la conca de l’Ebre ha travessat el llindar de reserves per sota de la meitat de la capacitat (44,2%). En canvi, els embassaments de les conques internes, amb el 56,9%, salven Catalunya de l’escassetat.

La situació es deu a un any hidrològic en què ha plogut poc, però sobretot, malament.  El valor mitjà nacional de les precipitacions acumulades des de l’anterior 1 d’octubre fins al passat 26 de setembre és de 550 mm, el 14 % menys que el valor normal corresponent a aquest període (628,3 mm).

No seria una mitjana molt negativa si no fos perquè la major part de pluja caiguda ho ha fet de manera torrencial. Gairebé tota va anar al mar en forma de riuades. Una aigua que no val per a res i destrueix infraestructures. L’evaporació i un consum més elevat causats per les temperatures rècord registrades a la primavera i les onades de calor de l’estiu, una al juny –el mes més càlid des del 1965–, tres al juliol i una més a l’agost, han afectat també negativament l’aigua embassada.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La sequera començarà a ser objecte de debat polític la setmana que ve amb una interpel·lació de la senadora socialista Elena Víboras a la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina. La parlamentària acusa el Govern de quedar-se de braços plegats mentre «sis conques de  Galícia i les del Xúquer, Segura i Duero estan en alerta i altres, en prealerta».

La senadora critica que el reial decret de mesures urgents per pal·liar la sequera del 9 de juny passat encara no hagi sigut convalidat pel Congrés i exigeix l’aprovació immediata d’un paquet d’ajudes fiscals, desgravacions i exempcions de quotes socials als agricultors.