Els dofins de BCN estrenaran l'experiment dels nous santuaris marins

Els quatre dofins del zoo de Barcelona podrien ser els primers cetacis del món a experimentar en la seva pròpia pell com es viu en un santuari marí de nova generació. És a dir, a comprovar si aquestes zones de mar tancades, que fins avui han fracassat, funcionaran ara.

L’ajuntament planeja decidir el mes de desembre vinent quin serà el destí dels animals. Hi ha tres hipòtesis: un santuari marí en construcció a l’illa de Lipsi, a Grècia; un altre en un lloc del Mediterrani, la localització del qual es manté confidencial, i un tercer en un lloc tropical o subtropical encara per identificar.

Així ho va explicar ahir Frederic Ximeno, comissionat d’ecologia de l’ajuntament, durant un congrés organitzat pel consistori i l’organització conservacionista Submon. El simposi reuneix experts en dofins de tot el món amb l’objectiu de desenvolupar línies guia sobre la sortida dels cetacis del Zoo de Barcelona.

El 2016, la ciutat es va declarar lliure de dofins en captivitat. Aquesta decisió va congelar els plans per ampliar les instal·lacions dels cetacis al zoo. Aquestes són deficients, segons l’Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM). Per aquesta raó, la ciutat ha de decidir durant el 2018 com desfer-se dels dofins, si vol evitar que el seu zoo sigui expulsat de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

MÈXIC / La majoria dels experts presents en el congrés (en el qual no participa l’EAZA) coincideixen que el destí ideal per als dofins en captivitat és gairebé sempre un santuari. «És una idea relativament nova, però cada vegada hi ha més ciutats, de Mèxic DF a Los Angeles, que l’estan adoptant», afirma Erich Hoyt, una eminència en cetacis, de l’oenagé Whale and Dolphin Conservation (WDC).

«Un dofí en captivitat no és real: menja peix mort, té un comportament social alterat… s’han de parar les captures [per als zoos]», afirma Hoyt, que és un impulsor de l’observació de cetacis en el seu entorn natural. Per una altra banda, «la gent pensa: tens dofins en captivitat, deixa’ls anar. Això no funciona, menys en casos especials», explica. Hoyt insisteix que cada dofí necessita la seva solució especial.

El santuari és la tercera via entre captivitat i alliberament: una àmplia i profunda àrea de mar tancada per protegir i cuidar els cetacis. No obstant, els experiments que s’han portat a terme des de la dècada dels 90 fins avui han fracassat. El de la Cala dels Calders (Cadaqués) va tancar el 1997. També en va fracassar un a Florida i un altre que es manté a Turquia s’arrossega en condicions deplorables.

Dels tres santuaris candidats per als dofins de Barcelona, només el de Grècia té previst estrenar-se abans del 2019. «Serà el primer santuari [modern] del món, amb lloc per a entre 8 i 12 dofins», afirma la seva directora, Anastasia Miliou, que informa que una delegació de l’ajuntament va visitar el lloc.

Un altre candidat està en una localització que l’organització promotora (la WDC) no vol donar a conèixer. «Vam treballar en aquest projecte fins al 2015. Si Barcelona el vol reprendre, es pot, però no s’acabarà fins d’aquí un any», afirma Rob Lott, de la WDC. El tercer és un santuari planificat per l’Aquari Nacional dels EUA, a Baltimore, que s’hauria d’estrenar el 2020.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Ximeno no exclou que els dofins segueixin en captivitat en un altre lloc abans d’arribar al seu destí final. També hi podria haver rumbs diferents per a cada un d’ells, segons el seu historial. «Sigui com sigui, els dofins seran responsabilitat de la ciutat durant tota la seva vida: Barcelona no se’n desentendrà», afirma Ximeno.

EXTENS / L’èxit dels santuaris s’ha de comprovar. «Aquests animals venen de la captivitat i no sabem com reaccionaran, però no puc creure que les seves condicions no milloraran», admet Miliou. Els experts subratllen que no qualsevol lloc val com a santuari. Ha de ser extens i en un lloc òptim per als dofins (i no necessàriament per als turistes, que el finançaran en bona mesura). Cal assegurar-se que els animals no difonguin infeccions fins ara confinades als zoos. Cal impedir que s’aparellin amb dofins locals, per evitar barrejar subespècies. Però el més complex és la seva vida social: unir dofins que surten de grups diferents pot crear entorns conflictius i disfuncionals.