Els embassaments de les conques internes garanteixen aigua per a un any

Les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes catalanes, que proveeixen el 80% de la població de la comunitat, han passat en els últims mesos de trobar-se a un pas del precipici, a prop de l’anomenada fase de prealerta, a una situació superior a la mitjana de l’última dècada per aquestes dates. Els 584 hectòmetres emmagatzemats, equivalents al 84% de la capacitat màxima, garanteixen el proveïment urbà durant almenys un any, fins i tot en el cas que no plogués gens. Per fer-se una idea del proveïment, l’àrea metropolitana de Barcelona consumeix diàriament entre 0,5 i 0,7 hectòmetres cúbics, depenent de l’època de l’any.

Després d’un estiu sec i una tardor molt per sota de la pluviometria històrica, els embassaments van tocar fons al novembre al situar-se al 50%. Es van començar a restringir les extraccions per a reg i es va incrementar fins al 30% la producció de la de-dessalinitzadora del Prat, quan el seu funcionament normal és del 10%, el mínim que garanteix el manteniment de les seves membranes. A més s’acostava l’hivern, una estació habitualment seca.

A partir de llavors, però, les pluges van anar canviant de mica en mica la situació. Primer es va arribar al 60%, després al 70%... I l’últim front de precipitacions (23 a 26 de març) va aportar ni més ni menys que 40 hectòmetres cúbics de nous recursos, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). D’aquesta manera, les reserves se situen 21 punts per sobre de l’octubre de l’any passat.

«Encara hi ha aportacions dels rius, tot i que amb tendència decreixent», explica Jordi Molist, director de l’àrea de Proveïment de l’ACA. Per Ripoll hi passen actualment 14 metres cúbics d’aigua. No és un volum gaire alt, però sí que és més elevat que en situacions de normalitat. Pel que fa als aqüífers, «la repercussió de les pluges triga més a notar-se, ja que el procediment de recàrrega d’aquestes masses d’aigua subterrània és més lent i menys immediat –afegeix Molist–. No obstant, la tendència sí que és que es recuperin nivells».

DADES PER CONQUES 

Els embassaments que proveeixen la regió metropolitana de Barcelona i l’àrea de Girona es troben al 85%, amb 520 hectòmetres cúbics (hm3). El sistema del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) és el que presenta les millors dades, pròximes al ple (197 hm3 i 92%), mentre que el del Ter (Sau i Susqueda) té 323 hm3 (81%). Segons l’ACA, encara que en els últims mesos els dos sistemes s’han anat equilibrant, es continuarà captant més aigua del Llobregat per satisfer les principals necessitats de l’àrea metropolitana.

Encara que de dimensions molt inferiors, també ha anat guanyant reserves l’embassament de Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà. D’aquesta manera, estan garantides les demandes urbanes de Figueres i les necessitats per a la temporada estival de reg a la comarca.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els embassaments tarragonins de Siurana i Riudecanyes són els que menys aigua han emmagatzemat en els últims mesos perquè les pluges no han caigut de ple a la seva capçalera. No obstant també han millorat sensiblement i emmagatzemen ara 8 hm3 (reserves al 47%). Finalment, l’embassament de Foix està al 100 % (3,7 hm3) de la seva capacitat, un volum molt semblant al registrat ara fa un any.

Tot i que amb les reserves actuals el proveïment està garantit a mitjà termini, no està de més actuar amb previsió i mantenir l’esperit estalviador, insisteix Molist. L’esforç ciutadà, les infraestructures i les mesures de gestió posades en marxa arran de l’experiència traumàtica del període 2007-2008 –durant la qual es va arribar a enviar a Barcelona un vaixell carregat amb aigua procedent del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona– van aconseguir reduir pràcticament a la meitat el consum de l’àrea metropolitana. No es tracta de desfer el camí.