Els últims boscos de teix

A causa de l’elevada toxicitat de les fulles i la seva extraordinària longevitat, amb exemplars aïllats que poden superar els mil anys de vida, els teixos s’han considerat des de temps remots arbres carregats de misteri, fins i tot símbols venerables de la mort i la supervivència, i per aquest motiu ha sigut habitual que al seu costat s’hi hagin aixecat esglésies i cementiris. No obstant, els boscos del que una vegada va ser una espècie d’àmplia distribució a Europa han quedat reduïts a la mínima expressió a causa de la pressió ramadera, la competència d’altres espècies forestals i l’espoli com a planta ornamental i mèdica. A Catalunya queden menys de 300 hectàrees de teixedes, 64 de les quals només poden ser considerades rodals amb elevada densitat i bon estat de conservació, segons reflecteixen els resultats provisionals d’un inventari realitzat pel Centre Tecnològic i Forestal (CTFC) a Solsona. 

El teix europeu o 'Taxus baccata' és una conífera de caràcter primitiu, dioica (hi ha arbres masculins i femenins), que a Catalunya apareix de forma espontània en ambients de muntanya mitjana i a resguard de la llum. Se’n poden observar peus solts en fagedes i alzinars, per exemple, o bé formar boscos més o menys densos, a vegades en companyia de grèvols, aurons, moixeres de pastor i roures. «Hem inventariat 230 hectàrees amb presència de teixos, de les quals en 186 s’observen peus junts i només en 64 la densitat és elevada», explica el coordinador del programa.

Les principals masses es troben en quatre enclavaments: serra de Cardó, serra de Llaberia, muntanyes de Prades i Alta Garrotxa. A la primera zona, concretament al municipi de Rasquera, hi ha una de les teixedes més espectaculars d’Europa, amb 220 peus centenaris de grans dimensions i un valor paisatgístic extraordinari. L’inventari s’ha fet dins del Life Taxus, un programa d’ajuda auspiciat per la Unió Europea que pretén «millorar la preservació de les poques teixedes que queden a Catalunya», explica un dels seus responsables, el biòleg Jordi Camprodon, del CTFC. «No és estrany trobar teixos aïllats i també són comunes les variants ornamentals per a jardineria, però els autèntics boscos s’han convertit en una raresa a Europa», afirma Camprodon. El programa no pretén recuperar el terreny perdut en els últims 10.000 anys, sinó mantenir els boscos supervivents. Encara que no és una espècie en perill d’extinció, les teixedes sí que són considerades per la UE hàbitats d’interès prioritari.   

PRESIÓN GANADERA

Un dels problemes dels teixos és que necessiten unes condicions molt específiques per reproduir-se, amb presència de grives, merles i altres ocells que en dispersin les llavors, i després també per créixer, sense competència d’altres arbres i sense una pressió excessiva per part dels ungulats que s’alimenten de les seves fulles. Com recorda Camprodon, tot i que prendre una simple infusió de teix pot ser mortal per als humans –així es van suïcidar els numantins davant el setge romà el segle II abans de Crist–, les cabres, les vaques i els cabirols en poden pair les fulles sense problemes perquè els seus estómacs degraden la texina, el principi tòxic. L’investigador del CTFC també explica que l’aïllament dels últims boscos de teix està ocasionant un empobriment genètic, a la qual cosa s’hi suma el risc d’incendis i les temperatures més altes derivades del canvi climàtic. 

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Com a reforç per ajudar a consolidar-se, el projecte Life Taxus inclou el cultiu de plançons en vivers i el seu trasllat posterior a la naturalesa, amb la col·laboració de l’empresa pública Forestal Catalana, així com la tala selectiva d’altres espècies que poden frenar el desenvolupament de les teixedes i augmentar la càrrega combustible en cas d’incendis. També se n’han podat alguns exemplars per fomentar-ne el creixement, s’han col·locat petites tanques que frenen l’accés de les cabres i s’han retirat troncs morts per evitar la progressió del fong paràsit Armillaria.  

Com que la major part del terreny és privat, s’han firmat 64 acords de custòdia per 25 anys entre els propietaris de les teixedes i diverses associacions locals que es comprometen a vetllar per la conservació. «El nostre objectiu és assegurar la conservació a mitjà termini de les teixedes –conclou Camprodon–. No són només un hàbitat de gran interès natural, sinó patrimonial».