L'estiu inoblidable del 92

Un dels records més vius que diverses generacions de barcelonins tenen dels Jocs del 1992 no pertany a aquell any, sinó al 1986. Gairebé tothom recorda on era el 17 d’octubre del 1986, a les 13.28 hores, quan Juan Antonio Samaranch, president del COI, va anunciar des de Lausana el nom de la ciutat que hauria d’acollir els següents Jocs. «À la ville de...». Silenci. Tot Catalunya estava pendent de la ràdio i la televisió. «... Barsalona». I la ciutat va embogir.

«Recordo l’explosió d’alegria a l’hospital de la Vall d’Hebron quan Samaranch ho va anunciar. Tots sabíem què estava passant», rememora Josep Sánchez de Toledo, cap d’Oncologia Pediàtrica d’aquest hospital. «I recordo en especial l’alegria dels meus fills, que llavors tenien 12 i 15 anys. Per a ells va ser l’entrada a la globalització, el seu primer contacte amb gent d’altres països», continua el doctor.

Si hi ha una imatge que Sánchez de Toledo guarda a la memòria és la de Fermín Cacho guanyant l’or olímpic el 1992. «Estava baixant el riu Vero, a Aragó, amb uns amics. Vam veure Cacho guanyar la final en un bar. Encara tinc un casset del cotxe que recull la seva victòria». Per al metge, l’emoció col·lectiva al voltant d’aquells Jocs es barreja amb el gran moment professional que l’oncologia pediàtrica vivia els anys 90. «Havíem fet un gran salt en l’augment de la supervivència».

Ada Colau l’any 1992 arribava a la majoria d’edat. Llavors no s’imaginava que, 25 anys després, seria la primera alcaldessa en la història d’una Barcelona que es col·locava a poc a poc al mapa. Paradoxalment, el turisme actualment és un dels grans reptes que afronta el seu govern. «Aquell any jo estava més pendent de poder viatjar sola en Interraïl que dels Jocs», reconeix. Va seguir, ja el mes de setembre, els Jocs Paralímpics. «Uns oncles meus havien tingut un accident de cotxe, que va afectar el meu cosí. El vaig estar acompanyant».

Per a l’alcaldessa, l’impacte dels Jocs Olímpics a Barcelona, amb Maragall al capdavant, va ser positiu. «Però, com tota gran inversió, té les seves ombres

–continua–. Vam deixar escapar l’oportunitat de fer un gran parc de vivenda pública. Es va plantejar fer-lo a la Vila Olímpica, però es va descartar».

Notícies relacionades

Sota l'embruix del 'dream team'

El gran salt endavant

Per altra banda, Colau també lamenta que la construcció de les Rondes comportés un increment de l’ús del cotxe. «Avui, necessitem promoure el transport públic i més infraestructures per a aquest servei», diu.

El seu predecessor a l’alcaldia, Xavier Trias, era conseller de Sanitat de Jordi Pujol el 1992. «L’Hospital del Mar