Un Messi meravellós porta l'Argentina al Mundial

Quan tot semblava perdut per a l'Argentina, Lionel Messi es va vestir de superheroi. Va fer tres gols que tots els argentins van cridar fins a l'afonia col·lectiva i va conduir la selecció al Mundial de Rússia 2018. El 'hat trick' a l'estadi Atahualpa de Quito davant l'Equador (1-3) ja queda a la història d'un jugador que no té límits.

Només un Messi gegant i únicament Messi podia encapçalar una remuntada en què molts no creien fins al punt de donar-li a l'equip l'extremunció anticipada al minut de joc i després del gol sorprenent equatorià.

Els argentins es van oblidar del pànic al fracàs i van deixar anar un optimisme al·lucinat. "Tornarem una altra vegada a ser campions, com el 86”, es va cantar. “La veritat és que avui estem tranquils, hem aconseguit l'objectiu, que era el més important”, ha dit Messi, reconciliat amb la premsa argentina.

El futbol li deu un Mundial a Messi

Com era de suposar, Jorge Sampaoli ha passat de ser considerat un entrenador que “ven fum” a un fi estrateg. Sabia molt bé que el seu paper en aquesta gesta era secundari. “L'hi vaig dir al grup: Messi no deu un Mundial, el futbol li deu un Mundial a Messi. El vam poder ajudar perquè el millor jugador del món estigui a la Copa. Seria il·lògic que el torneig més important del futbol no el tingués. És el millor jugador de la història”, va expressar quan tot es va acabar i, igual que els jugadors, s'havia guanyat el dret a una festa desbocada als vestidors.

Els planetes es van alinear amb tanta sintonia que fins i tot hi va haver temps de celebrar l'eliminació xilena. 'La Roja' va pagar molt cara la seva derrota per tres gols davant el Brasil. El Perú, que va empatar en un gol amb els colombians, la va deixar al sisè lloc per diferència de gols.

“Messi descomunal”, titula 'Clarín'. La nit d'un dimarts que es va témer nefast i va acabar en carnaval, els crítics, fins i tot aquells que llançaven frases lapidàries, feridors, es van quedar sense adjectius. “El Déu verdader ens ha donat un cop de mà a Quito, i el déu del futbol actual ha fet el que se'l veu fent sempre a Barcelona”, assenyala el diari esportiu 'Olé'.

La missió, segons Sampaoli

Abans de sortir al camp, Sampaoli va reunir els seus jugadors i els va recordar quina era la missió: “Havíem de portar Messi al Mundial”. Gairebé dos anys després de perdre amb l'Equador a Buenos Aires per dos gols, la selecció es va jurar fer realitat aquest objectiu.

Encara no s'havien acomodat al terreny i l'equip, per una desintel·ligència dels seus defensors, estava en desavantatge. El gol d'Ibarra al minut es va sentir com un senyal nefast. No obstant, el malson va durar a penes 11 minuts. Leo va començar la seva marxa triomfal al centre del camp. Es va treure de sobre Darío Aimar i va habilitar Di María. Aquesta vegada, el jugador de París Saint-Germain la va saber tornar i el deu va anotar el seu primer gol.

Vuit minuts més tard, Messi va capitalitzar un error d'Aimar, que es va demorar a rebutjar, i va trobar per segona vegada el camí del gol. L'Argentina patia els 2.900 metres d'altura i la pressió del rival, però guanyava sense grans sobresalts.

Faltava fins i tot la guinda i va arribar als 17 minuts. Otamendi va robar una pilota al cercle central. Messi va adormir la pilota al seu pit i va encarar cap a la porteria equatoriana. El van perseguir tres jugadors. 'La Pulga' va definir per sobre del cap del porter Máximo Banguera i va completar una nit màgica. Hauria pogut convertir el quart, però -ja sabem com és- el va entregar en safata a Darío Benedetto, que una altra vegada va desaprofitar el regal.

El millor partit possible

Leo va jugar el millor partit possible. El més esperat. El van acompanyar Enzo Pérez i per moments Di María. A ningú, no obstant, li va quedar el dubte sobre el que va passar a Quito: Messi va guanyar gairebé sol el passi a Rússia. La seva il·luminació va encegar els equatorians i va ajudar els companys a sortir de la zona de foscor i timidesa. “És temps de venerar Messi i de somiar amb ell al Mundial, només per ell. No és moment de tanta anàlisi, de pensar en com ha de seguir la nova renovació i l'organització (de la caòtica federació). Per a això hi ha mig any. Són hores d'abraçar-se, de cridar, de descarregar-se, de cantar per Leo”, assenyala 'Olé'. A la matinada, a Buenos Aires van ressonar els focs artificials. Es va brindar pel triomf i perquè Messi va acabar com a màxim artiller de les eliminatòries sud-americanes en tota la història.

Notícies relacionades

Equador - Argentina, en directe 'on line'

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

A diferència del Brasil, l'Uruguai i, en menor mesura, Colòmbia, l'Argentina va guanyar la seva plaça al Mundial amb un estil que ja coneix: el del patiment. Ja va passar als Mundials de Mèxic, els EUA i Sud-àfrica. La sensació que aquesta vegada es necessitava un prodigi per espantar els pitjors fantasmes la va donar la vigília el popular imitador Martín Bossi, que va fer a la vegada de Messi, l'exentrenador campió del món i el papa Francesc. Leo i Bilardo van al Vaticà a demanar-li al Pontífex una gestió celestial. “Parli amb el seu cap, l'hi demano 'porfi' (per favor)”, implora el Messi de Bossi. “L'hi demanaré al Senyor per vostès”, respon Francesc. “Necessitem un miracle, Jesuset”, insisteix el capità de la selecció. Finalment, Jesús abandona la creu i baixa a conversar amb el déu del futbol, que resa per la unitat dels argentins. “Leo, ubica't. Soc Jesús, no Superman”.

De tant invocar la Providència, mig de broma mig amb la màxima serietat, la selecció torna a Buenos Aires amb la millor de les notícies. Ni tan sols es va haver d'anar a la repesca. El pitjor ja ha passat. El Messi "real" encara es llepa les ferides del passat i creu en el futur. “Va ser injust el que ens va passar al Mundial (del Brasil) i a les Copes Amèrica, en què en els mèrits havíem de guanyar aquestes tres finals i no se'ns van donar. Ara estem tranquils, s'ha de començar a treballar. Després d'això l'equip canviarà, creixerà molt, millorarà”.