L'Espanyol recorda amb nostàlgia els 20 anys de l'adeu de Sarrià

L'Espanyol disfruta ara d'un dels millors estadis d'Europa, una meravella que es va inaugurar el 2009 i és l'enveja de nombrosos clubs. El temple de Cornellà-el Prat és una joia però difícilment arribarà a tenir la màgia de l'escenari més mític de la història blanc-i-blava: l'estadi de la carretera de Sarrià. Aquest dimecres es compleix el 20 aniversari de la seva demolició. 

Aquest dimecres farà 20 anys de l'últim adéu a Sarrià!

¡Comparte tus recuerdos en el mítico templo #RCDE usando el hashtag #Sarrià20! pic.twitter.com/lvWIOWehr0

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) 19 de septiembre de 2017

El rellotge marcava les 17.04 del 20 de setembre de 1997 quan es van enderrocar 74 anys d'història. Amb 72,5 quilos de goma-2 es va ensorrar una meravellosa instal·lació que va ser víctima dels deutes i la mala gestió d'uns dirigents lamentables. 

Bromes culers

Només van ser dos segons i 60 centèsimes, però una autèntica eternitat a l'ànima de centenars de periquitos que van assistir en directe a aquell últim adeu, retransmès per TV-3, circumstància que va causar un gran enrenou. Les bromes culers van ser duríssimes en aquells dies de pena blanc-i-blava. 

L'explosió va ser forta, però la vella tribuna es va mantenir en peu i va haver de ser enderrocada dies després per les màquines d'excavació, una circumstància que sempre va ser recordada com un exemple de resistència i patiment, paraules que solen acompanyar el sentiment blanc-i-blau. 

"El millor estadi de Barcelona"

Multituds de periquitos es van amuntegar els dies previs a la demolició al costat del perímetre de seguretat per tenir una última imatge del seu temple. Altres no van ser capaços de presenciar aquella agonia i algun fins i tot no s'ha tornat a arribar a la zona exculsiva que representa avui dia el solar de Can Ràbia. 

Los duendes de la informática nos han jugado una mala pasada. Lo sentimos. ¡Ahí van 4 de veras del mejor estadio que ha conocido Barcelona! pic.twitter.com/h3nnc3TRjs

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) 19 de septiembre de 2017

L'espanyolisme va viure grans nits al seu estadi, també alguna desgràcia, però prevalen cites com la remuntada davant el Bruges de semifinals de la UEFA del 1988 o el 3-0 davant el Bayer Leverkusen de l'anada d'aquella final europea tristament perduda a Alemanya.

Un Mundial i uns Jocs

Per territori periquito van passar seleccions com l'Argentina, Itàlia i el Brasil en el Mundial del 1982, de grat record per a l''azzurra'. L'estadi, amb capacitat per a 44.000 espectadors, també va ser una de les seus de futbol dels Jocs de Barcelona-92. 

L'últim partit a Sarrià es va disputar el 21 de juny de 1997, quan l'Espanyol de Paco Flores va vèncer el València de Jorge Valdano (3-2) en el tancament de la Lliga. Llavors es van iniciar els preparatius que acabarien amb la voladura final després de tres lleus cops de sirena. 

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

L'explosió va donar pas als aplaudiments dels seguidors, que abans van dipositar munts de flors i una pancarta amb el missatge "Sarrià al cor". L'expresident Manuel Meler va tenir el coratge de presenciar aquell adeu i va relatar així el seu dolor: "És com acompanyar un familiar fins al seu últim destí. Ha sigut com un funeral, però volia estar al costat de Sarrià fins al final".

La pena perdura en molts periquitos que van veure com se'ls en anava un tros de vida amb la demolició. Dues dècades després, l'Espanyol mira endavant amb optimisme però sense oblidar aquells màgics dies de Sarrià. El club els vol compartir amb la seva afició a través del 'hashtag' #Sarrià20, el punt de trobada per explicar els millors records d'un temple inoblidable.