Mo Farah, guanyar quan tot se't gira en contra
L'atleta britànic va superar una ensopegada en plena carrera per guanyar l'or en els 10.00 metres
aguasch35110614 topshot britain s mo farah poses with his gold medal on th160814203120 /
Quatre anys després de la seva doble victòria a Londres, Mo Farah va tornar a demostrar que és un atleta imbatible, fins i tot quan tot se li gira en contra.
Dissabte va guanyar la que potser hagi sigut la seva prova més difícil, la final olímpica de 10.000 metres, en què en el minut 12 de carrera es va veure, sense voler-ho, assegut a la pista blava de l’Engenhao arran d’una ensopegada amb el seu company d’entrenament Galen Rupp.
Amb el triomf, el britànic d’origen somali és a un pas d’equiparar-se al llegendari Lasse Virén. Perquè les comparacions resultin encara més creïbles, el finlandès va caure a la pista de Munic abans de guanyar el seu primer or olímpic.
Aquest tipus d’incidents són normals. El gegantisme dels Jocs es va reflectir en la sortida dels 10.000, amb més de 30 atletes en pista. Al principi semblava una carrera de cros, bastant caòtica, fins que cada atleta va trobar el seu lloc. Normal que ni kenyans ni etíops, sempre al capdavant, s’adonessin de l’incident de Farah, afortunadament per al britànic nascut a Mogadiscio.
Aquest va recuperar aviat el control i es va tornar a enganxar a la carrera, amb una sang freda admirable. «Volia dedicar el meu triomf als meus tres fills i això m’ha fet aixecar ràpidament», va explicar. I va afegir que intentarà guanyar també el 5.000 per dedicar-li al seu fill petit.
Farah va ensopegar amb el seu company de fatigues, una de les perles blanques del fons nord-americà, dirigit també per Alberto Salazar. L’èxit de l’entrenador els ha posat a ell i la seva quadra en el punt de mira de la USDA, l’agència antidopatge dels EUA. La imbatibilitat de Farah i les prestacions del ros Rupp, embotit sempre en les grans finals entre el grup d’africans, provoquen recels.
Les coincidències entre Farah i el finlandès volador dels anys 70 es repeteixen. Virén va ser, suposadament, el primer a practicar l’autotranfusió de sang, tot i que mai es va arribar a provar ni ell ho va admetre. Després d’un entrenament prolongat en altitud, s’extreia la sang de l’atleta, enriquida en glòbuls vermells pel treball en altura, i es liofilitzaba. Dies abans de competir, se li reintroduïa al seu cos. I a volar.
LLET DE REN
Virén va ser imbatible, amb dos ors a Munic-72 en 5.000 i 10.000, que va repetir a Mont-real-76. El seu canvi final era tan poderós com el de Farah al segle XXI.
El finlandès sempre va negar l’ara anomenat dopatge sanguini. Cèlebre pel sarcasme, atribuïa els seus èxits a beure llet de ren, un conte que el xinès Ma Junren va adoptar canviant-la per sang de tortuga per explicar el domini de les seves corredores als 90.
Junxia Wang, la més destacada, va conservar el rècord mundial de 10.000 fins divendres a Rio, quan l’etíop Almaz Ayana el va destrossar i immediatament va passar a ser considerada per algunes de les seves competidores sospitosa de dopatge. «El meu dopatge és Jesús», va replicar l’atleta abissínia, que com Farah, intentarà sumar un altre or olímpic en els 5.000 metres.
