Anar al contingut

Anàlisi

La penya d'El Agujero

Toni Mollà

Divendres passat, José Ciscar, portaveu del Consell, va confirmar que la Generalitat Valenciana acabava d'abonar 4,8 milions d'euros a Bankia pels interessos d'un préstec de 81 milions concedit a la Fundació del València Club de Futbol amb l'aval de l'Administració autonòmica. Amb això, la Generalitat s'ha convertit en el màxim accionista del club. L'oposició ha posat el crit al cel. «Hi ha diners per al futbol i no per a dependència, farmàcies o proveïdors», és la denúncia que comparteix una societat gairebé anestesiada per una classe dirigent enfangada en casos de corrupció i complicitats amb personatges com Urdangarin, Cori-

na o Ecclestone, una llista a la qual ara se sumaEufemiano Fuentes, que deixa'l córrer.

Es compleixen 17 anys del Govern autònom popular, presidit successivament per Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i ara Alberto Fabra. Tots ells, en diferent grau, han apostat pels grans esdeveniments esportius com a estratègia per «situar la nostra terra al mapa global». El tàndem Camps-Barberá va propiciar el període daurat de l'excés, els lluentons i els vestits a mida. Però l'interès per l'esport de Camps i els seus vells amics i consellers del seu Govern Gerardo Camps i Esteban González Pons ve dels seus temps d'estudiants de Dret, quan es reunien al bar El Agujero, a prop de la facultat, per comentar l'actualitat del València CF, encara que després hagin dit que parlaven de política. Aquella passió esportiva ha assolit ara les més altes cotes de ruïna econòmica i desprestigi de les institucions que van governar. El mateix Camps, poc després d'heretar de Zaplana la presidència de la Generalitat, declarava: «Tant com ser cap del Consell m'agradaria ser president del València». La fascinació pel famoseig, els esportistes d'elit i una certa megalomania fallera va cristal·litzar en una política d'aparador unànimement qualificada avui de malbaratament. La celebració de proves de gran impacte informatiu com la Copa Amèrica i la Volvo Ocean's Race, un gran premi de fórmula 1 per al qual es va construir un circuit urbà expressament, un Mundial d'atletisme en pista coberta, proves hí-

piques internacionals que atreien

princeses i models o el patrocini d'un club ciclista eren línies estratègiques d'un delirant pla amb uns objectius socioeconòmics que ningú es va molestar a explicar. Es tractava

de situar València al mapa, i es va imposar aquest mantra a tots els dirigents populars. El mateix Ecclestone va condicionar la celebració a València de la fórmula 1 a la victòria electoral del seu amic Camps.

La joia de la corona la va avançar per sorpresa en un debat el mateix Camps el 2005 a l'anunciar, sense el coneixement previ del Govern central, la celebració d'uns «Jocs Europeus» que González Pons havia emparaulat amb Urdangarin: es tractava d'«un gran esdeveniment poliesportiu que permetrà potenciar i projectar la imatge de la Comunitat Valenciana al món en l'organització dels grans esdeveniments» previstos per al 2010. Els serveis del duc van ser ben recompensats. I l'objectiu s'ha complert amb escreix: València és ja una referència mundial en corrupció política i mala gestió pública. No deixa de ser una curiosa coincidència que tot comencés en un bar que s'anomenava El Agujero. Però aquí estem, i excavant.

0 Comentaris