Els científics dibuixen el mapa dels ambients patògens

Gairebé la meitat de la mortalitat global es deu a l’exposició a factors ambientals (tabac, contaminació, dieta, activitat física...). No obstant, en les bases de dades d’articles científics hi ha 10 vegades menys articles sobre aquests factors que sobre la genètica.

    

«Hi ha hagut molta investigació en genètica: ara és el moment de recuperar el paper de l’ambient», afirma Gary Miller, investigador en salut pública de la Universitat d’Emory (EUA). Miller visita aquest dilluns Barcelona en el marc de la trobada conclusiva d’Helix, el principal projecte europeu per mapar el conjunt d’exposicions ambientals que han afectat durant una dècada 28.000 nens de 6 països europeus, coordinat per IsGlobal, un centre d’investigació impulsat per l’Obra Social la Caixa.

    

Helix forma part d’un esforç global per definir l’exposoma humà, és a dir tot el conjunt de factors ambientals que afecten la salut de les persones des del moment de la seva concepció. «Som el resultat de genoma més exposoma», afirma ­Miller.

    

El concepte va ser proposat el 2005 per l’epidemiòleg de l’OMS Chris Wild. No obstant, no va ser fins al 2012 quan la Unió Europea va decidir apostar per això amb inversions. La idea també va ser impulsada per l’avenç tecnològic: les eines per trobar tòxics en una gota de sang; les tècniques per analitzar les marques moleculars deixades en la cèl·lula pels factors ambientals; els sensors per mesurar l’entorn; les eines per integrar dades geogràfiques; etcètera.

    

«L’exposoma pretén proporcionar una visió holística: el conjunt de molts factors ambientals», explica Martine Vrijheid, coordinadora del projecte a IsGlobal. Els primers dos ingredients de l’exposoma d’una persona són el seu entorn i el seu estil de vida. «Hem fet mapes dels espais verds i passejables accessibles als nens, del trànsit i la contaminació al qual estan exposats, etcètera», explica Vrijheid. «També hem analitzat la presència  a la sang i l’orina de pesticides, components de cosmètics i plàstics, metalls pesats, etcètera», prossegueix.

    

Tot això deixa una empremta profunda en les cèl·lules de les persones. «Podem identificar les marques epigenètiques, les proteïnes i els metabòlits associats en mostres de sang», explica Vrijheid. Finalment, tota aquesta informació s’encreua amb les dades sobre salut dels nens: el seu pes, altura, pressió, desenvolupament neurocognitiu, al·lèrgies...

EN EDATS PRIMERENQUES

Ara, l’equip d’Helix es disposa a encreuar aquestes dades i trobar quins factors tenen un efecte més gran en la salut. Per això, han desenvolupat potents eines estadístiques que permetin identificar correlacions sòlides. «Hi ha una dificultat més: mentre el genoma es queda pràcticament igual tota la vida, l’exposoma canvia constantment», afirma Vrijheid.

    

El projecte s’ha centrat en les edats primerenques, perquè és en aquestes fases d’impetuós desenvolupament de l’organisme on els factors ambientals poden deixar una empremta més duradora que a vegades genera efectes anys després, en l’edat adulta.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

    

¿Podrà cada persona en un futur anar al metge perquè li doni el seu exposoma personal en un llapis USB? Vrijheid creu que entra dins del que és possible. Un altre escenari seria que els smartphones portessin sensors capaços d’alertar-nos si estem entrant en una zona amb exposicions perilloses per al nostre organisme. No obstant, Vrijheid opina que l’exposoma pot ser útil abans, com a guia per a les polítiques de salut pública.