El Port de Barcelona agruparà tots els creuers a l'Adossat i alliberarà espai per a ús ciutadà

Les tensions entre el Port de Barcelona i l'Ajuntament d'Ada Colau es comencen a alleujar obrint la porta a projectes importants per a la ciutat. Les dues parts han arribat a pactes "històrics" d'ordenació dels espais portuaris que suposaran la concentració de terminals de creuers al moll Adossat i l'alliberament d'espais als quals es vol dotar de més ús ciutadà. Però la reurbanització del moll de la Fusta i el passeig de Colom seran molt més visibles per a la ciutadania, així com la futura Nova Bocana, que incorpora més usos docents, segons han explicat avui divendres l'alcaldessa i el president del Port, Sixte Cambra.

La relació entre el consistori i el port havia estat marcada des del 2015 per l'evident falta de suport de Colau a l'activitat creuerista de Barcelona. Primer pel volum de viatgers (2,6 milions --una cinquena part catalans i espanyols--, en el marc dels més de 30 milions de turistes anuals que visiten la ciutat) i després per la contaminació afegida per l'activitat. Segons un estudi de Barcelona Regional, els creuers són responsables de l'1,2% de l'emissió d'òxids de nitrogen a la ciutat, els ferris de l'1,4% i els vaixells de càrrega del 2%, entre altres. En total, el port causa un 7,6% de la contaminació (la indústria, un 8,3%, i el trànsit, un 59,9%) que ara es tracta de minimitzar.

La nova terminal

La gota que va fer vessar les males relacions institucionals va ser el recent anunci d'una nova terminal a l'Adossat que explotaria MSC Cruceros i que el consistori rebutjava, malgrat que implicava potenciar l'activitat de Barcelona com a port base (amb inici i final de ruta a la ciutat), cosa que resulta molt més rendible que les meres escales d'unes hores. Una terminal que finalment tindrà llum verda. Colau ha destacat avui que "el port i la ciutat s'han d'entendre", perquè aquest espai representa 2.000 hectàrees, un 20% de la ciutat. I Sixte Cambra ha emfatitzat que l'activitat dels creuers no és un negoci per al port, sinó per a Barcelona pel seu impacte econòmic i per ser el primer port d'Europa i el quart del món. 

I és que l'objectiu de reduir el trànsit marítim dels molls més pròxims a la ciutat s'ha saldat amb un acord entre l'ajuntament i el port que implica eliminar les terminals de creuers dels molls de Barcelona (quan s'acabi la concessió de les alineacions nord i est, el 2026) i d'Espanya (terminals Maremàgnum i Drassanes, cap al 2022-23, tan aviat com s'acabi l'ampliació de l'Adossat). La terminal Sud del moll de Barcelona desapareixerà quan s'alliberi l'espai que ocupa una terminal de mercaderies de l'Adossat.

La mudança, que allibera espai per a ús i gaudi ciutadà, afecta l'operativa de vaixells de luxe i de mida petita i mitjana, que són els que utilitzaven aquestes entrades tan còmodes per atracar a Barcelona, i també els ferris de Baleària (moll de Drassanes), que es reubicaran a l'Adossat.

Canvis de ciutat

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Però el pla també implica posar límit al nombre de terminals a l'Adossat, el moll gegant al qual s'arriba pel Pont d’Europa, on hi podrà haver un màxim de set terminals. Una d'elles, la de MSC, en projecte, mentre que l'E (del grup Costa Cruceros) està en construcció i se suma a la potent oferta de les terminals A, B, C i D, que acullen els vaixells més grans fins ara.

La pipa de la pau afecta de ple l'ambiciós projecte dels 14.000 metres quadrats de la Nova Bocana, ja que s'introdueixen canvis en la proposta presentada al juny pel Port de Barcelona. El pla preveu ara augmentar la superfície destinada a usos públics, concentrada sobretot al perímetre de la futura Marina Vela, on hi haurà dos trams de passeig equivalents a la Rambla. A més, cap edifici podrà tenir un ús exclusiu i el comercial es limitarà al 20%, mentre que la restauració serà un 15% del seu sostre. Colau ha destacat la incorporació de més usos culturals i docents en diversos equipaments de la zona i als tinglados.