El bus de la veritat turística
El FAD organitza a bord d'un 'bus turístic' una expo sobre el tempestuós matrimoni de Barcelona amb el turisme
zentauroepp39080930 bus turistic170629195107 /
Un 'bus turístic' s’estaciona avui quatre hores davant la Casa Batlló. A la tarda, quatre hores més, al Born. Demà l’ espera un tour de nou estacions (cinc més, llàstima, i hauria sigut un viacrucis), amb parades d’una hora davant dels clàssics de la ruta d’aquest tipus d’autobusos (parc Güell, Sagrada Família, Barceloneta, Gòtic…). El que té de singular és que no porta passatgers. És una exposició ambulant sobre Barcelona i la seva relació d’amor i odi amb el negoci del turisme, amb totes les seves derivades, per exemple, la seva incidència en el comportament tipus guèiser del preu dels lloguers a la ciutat. Argumentari amb rodes.
El pare de la criatura és el FAD, que, encara que es dediqui al foment de les arts decoratives, celebra per segon any consecutiu un festival monogràfic. El 2016 van posar sota el microscopi el malbaratament d’aliments en la societat moderna. El 2017 s’han atrevit amb més. 'L’estat turístic'. És el títol de la bateria de conferències i anàlisi en les quals despunta, amb ànim provocador, l’exposició itinerant sobre un bus turístic de dos pisos.
El contingut no és, que quedi clar per endavant, una diatriba turismofòbica. El propòsit és un altre. L’objectiu és desbrossar de males herbes tot allò que es diu del turisme a Barcelona, per bé o per mal, i que no té arrels.
BENEFICI HOTELER
El turisme és als barcelonins el que el procés als independentistes, un debat 'non stop'. L’objectiu és que aquest debat sigui precís. ¿Com? Aquí n’hi ha un exemple. Els salaris en el sector turístic són baixos. Amb aquesta afirmació ningú guanya el pols en una discussió. És obvi. Molt diferent és dir que el salari mitjà en l’hostaleria és de 14.994 euros, gairebé la meitat del salari mitjà de la ciutat.
Un altre exemple, quan el debat es fixa en l’obsessió dels hotelers per obrir més i més locals. La dada és poc coneguda. Des del 2010, els hotels han augmentat els seus ingressos per habitació el 50%.
PROS I CONTRES
L’exposició del bus, ja s’ha dit, no posa el peu només en un plat de la balança. Dona per cert que el turisme representa el 14% del PIB de la ciutat i que les compres dels turistes representen el 18% del total de la facturació dels comerços. Un punt a favor dels que entonen al·leluies pel fet que Barcelona rebi 30 milions de visitants a l’any. El contrapunt sempre sol ser el com, com el fet que en una ciutat on els veïns han après a fer un consum molt moderat d’aigua, ben escàs, els clients d’hotel en malgastin. El consum per persona en un hotel de quatre estrelles (el més habitual) és un 311% superior al d’un veí.
Aquest aspecte, l’impacte sobre el medi ambient, sol ser la ventafocs de qualsevol discussió, i per corregir aquesta contradicció l’antibús turístic ofereix sòlides dades. Un creuer emet la mateixa quantitat de CO2 que 83.678 cotxes i el mateix òxid de nitrogen que 421.153 vehicles, i cada any arriben a Barcelona 800 creuers. És per això que la contaminació al port és 14 vegades superior a la de la Meridiana.
Tot el que s’exposa aquí, no obstant, és només una mínima porció del contingut del bus. Són els missatges que se succeeixen en un bucle sense fi en una pantalla de televisió.
LA VARIABLE AIRBNB
Al pis superior, el més desitjat pels visitants quan aquest mateix autobús està en ruta, s’exposa la tasca d’investigació de l’equip de 300.000km/s, una societat fundada pels arquitectes Mar Santamaria Varas i Pablo Martínez que s’ha especialitzat a tractar informàticament dades estadístiques, entrecreuar-les, donar-los literalment color i, alehop, no preveure per endavant cap resultat, simplement observar què diuen les xifres quan es plasmen pictòricament sobre un mapa. El seu treball resulta molt interessant a l’hora de comprendre la incidència del turisme sobre el mercat immobiliari i l’impacte de l’escalada de preus sobre la població.
Les conclusions de 300.000km/s requereixen una mirada pacient, és cert, però el temps invertit és profitós.
Un bon exemple és el quadro en què analitzen en quins llocs de la ciutat els preus dels lloguers creixen a un ritme més fort. Podria ser aquesta la pregunta quiz on molts s’equivocarien. El més habitual seria dir que l’eix del passeig de Gràcia, la rambla del Poblenou i la Barceloneta, per citar tres llocs, són aquests espais de preus en alça desbocada. Doncs no. Un dels mapes del bus revela que els preus pugen a més velocitat en les perifèries d’aquests eixos, cosa que confirma que la taca d’oli de la gentrificació s’estén com si els carrers de Barcelona estiguessin asfaltats amb paper de cuina.
Les taques grogues il·luminen les zones en quÈ més veloç creix el preu del lloguer, que no coincideixen amb les més cares.
Un altre exemple curiós és el que etiqueta els carrers de la ciutat en funció de la rendibilitat de llogar un pis a turistes en comparació a si es fa a residents locals, i el pes d’Airbnb com a actor protagonista de molt del que passa en l’escena immobiliària.
Notícies relacionadesA vegades s’oblida. La població de Barcelona es manté notablemente estable des de fa uns quants lustres. Són 1,6 milions les persones censades. El parc de vivendes (segons dades del 2011) és de 811.000 pisos. No és aquest aparentment el quadro mèdic d’una ciutat amb dèficit de vivenda. I no obstant…
I LA TARDOR, EL DOCUMENTAL
Aquesta setena edició del FADfest analitza l'estat turístic de Barcelona també a partir d'una sèrie de conferències i visites guiades. Si el debat fos un pou, no tindria fons. És a dir, continuarà. Per això l'exposició del ‘bus turístic acaba, singularment, amb un avançament del documental que per a la tardor prepara Ramon Faura.
