Les fotos dels rodatges

Contra el que molts podríem suposar, el fotògraf que abans rondava pels platós de cine realitzant les fotos que després servien per publicitar les pel·lícules no eren uns personatges ignorats. «Al contrari, eren professionals molt valorats per la gent del cinema». Aquesta ha sigut una de les troballes de República, guerra, dictadura. Foto fixa Sabaté, l'exposició que avui (18.00 hores) presenta la Filmoteca a la seu del Raval, on es podrà visitar fins al 31 d'agost.

«Podien donar ordres als actors per arreglar els enquadraments, fer-los tornar al plató encara que estiguessin descansant, i fins i tot aturar un rodatge per fer una bona fotografia», explica Miquel Àngel Pintanel, comissari de la mostra, que reuneix 125 fotos fixes de 40 films rodats entre el 1932 i el 1942 per productores espanyoles. Els autors d'aquestes imatges -«totes d'una gran qualitat», afegeix Pintanel- són 11 fotògrafs de l'època, entre els quals hi ha Antonio Gavilán, Carlos Pérez de Rozas, Emilio Godes, Juan Gyenes i Salvador Torres Garriga.

Les imatges que s'exhibeixen són reproduccions de gran qualitat dels negatius originals -de vidre, acetat, nitrat...- que guardava el laboratori Sabaté (encara en actiu) i que actualment custodia el fons documental de la Filmoteca. Juntament amb aquest material fotogràfic, els visitants també podran veure un audiovisual que compara de forma crítica i didàctica les fotos fixes i el resultat final del film La Farándula (Antonio Momplet, 1935), on es perceben clarament les diferències entre les fotos fixes i la cinta acabada.

Notícies relacionades

Barcelona triplicarà les càmeres de videovigilància instal·lades al carrer d’aquí al 2027

BCN crearà ombres al Portal de l’Àngel, Born i passeig Marítim

FOTO FIXA / Les fotos fixes eren les imatges que els productors encarregaven per promocionar les pel·lícules. Reproduïen una escena del film o un moment del rodatge, encara que podien modificar el decorat i fins i tot els personatges. L'expressió foto fixa designava també el professional que feia aquesta feina.

A través d'aquestes fotos fixes, l'exposició permet captar com, en aquells anys convulsos que van transcórrer entre la República i el franquisme, el cine representava l'ideal de societat, amb les seves contradiccions i les seves característiques, il·lustrant el treball, l'oci i les relacions de parella. La mostra no representa tot el cine espanyol, sols 40 pel·lícules de les 246 produïdes aquells anys. Però sí que recull tots els temes de què parlava el cine de llavors i, sobretot, reivindica el treball d'aquells personatges «molt més importants del que es considerava fins ara», insisteix Pintanel.