Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Vestida de gamba. Així ha aparegut Cristina Pedroche a 'El intermedio' (La Sexta). Ha sigut una operació salvament. Les audiències de 'Tú sí que sí' -el programa que els dimecres emeten després- segueixen sent baixíssimes. I han decidit incrustar la criatura en el programa de Wyoming amb l'esperança que els espectadors ens quedem en aquesta cadena tota la nit. Per incentivar tan gloriosa aparició, a la senyora Pedroche la van canviar de vestit tres vegades. Fa molt per ella, hi estem d'acord. Primer va sortir de negre. «¡Massa opaca!», es queixava Wyoming. Després amb xandall i dient: «¡Aquest és el vestit regional de Vallecas!». I a Vallecas, naturalment, ja s'ha produït un gran cabreig. Finalment va sortir vestida de gamba, i li deia a un decebut Wyoming, que el que de veritat esperava és que sortís amb més transparències: «¡Xucla'm el cap, que t'agradarà, tonto!». En això té raó. El cap de la gamba vermella és molt saborosa: és el lloc on porta emmagatzemats els ous. El sabor d'aquest crustaci és prodigiós, però aquesta vegada no ha produït cap prodigi d'audiència: 'El intermedio' va tenir un milió i mig d'espectadors, però així que va començar 'Tú sí que sí', es van quedar només la meitat a veure'l. O sigui, inútil operació salvament. Aquesta fallida estratègia de la senyora Pedroche demostra que l'interès de l'audiència no és per veure el que es posa, sinó pel que no es posa. És al que ens té acostumats. Fer postures a la tele és un tipus d'exercici que es basa en l'art del que és conseqüent. Per exemple, com que Rajoy ha dit que precintarà els col·legis electorals catalans, Empar Moliner ha sortit a 'Els matins' (TV-3), s'ha embolicat en una cinta i s'ha precintat tota ella. És un posturisme conseqüent, i molt artístic, el de la senyora Moliner. No defrauda mai la seva parròquia.
