Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
No només ha sigut la setmana del Iak-42, també ha sigut, televisivament parlant, la setmana de José Bono. Les seves aparicions relatant l'infame pastís que es va trobar sobre aquesta tragèdia quan va accedir al càrrec de ministre de Defensa, han sigut d'una extraordinària claredat. Pràcticament sense anomenar Federico Trillo a la tele, l'ha retratat, noquejat i fet pols de manera contundent. L'herència que ha deixat Trillo com a ministre de Defensa i màxim responsable (amb el llavors president Aznar) de la greu història de l'aquell tràgic vol, Bono l'ha explicat fil per randa a la tele, a La Sexta noche i El intermedio, bàsicament. Ha sigut una aportació fonamental que explica i retrata bé com va ser aquella miserable forma de procedir. El Iak contractat: avió sense caixa negra i en perilloses condicions que les mateixes víctimes havien advertit prèviament. La contractació del vol: van desaparèixer 111.000 euros («¿A la butxaca de qui van anar a parar aquests calés? Això no se sabrà mai», li deia Bono a Gonzo, a El intermedio). Assegurances obligatòries per a cada viatger: no van existir. La infame simulació de la identificació dels cadàvers: Paco Cardona, vicepresident de l'associació de familiars de les víctimes, deia a La Sexta noche: «Al taüt que em van enviar hi havia unes restes. No eren del meu fill. I hi havia tres cames»). Tot això, esgarrifosament vil, ha sigut relatat per Bono, aquests dies, a la tele. En un moment de la seva entrevista a El intermedio, li va dir a Gonzo: «Va ser tot una falsedat. Tapar el cas com més aviat millor i tirar-hi terra». Retrat d'una vergonya amb Trillo, el ministre, com a figura de fons.