Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
És fabulosa la promoció, l'impuls i la propaganda que està proporcionant T-5 a Doña Esperanza. Dissabte va ser convocada per María Teresa Campos a ¡Qué tiempo tan feliz! Dilluns, Bertín Osborne li va obrir les portes del seu cortijo sevillà (Tu casa es la mía). ¡Ah! En menys de 48 hores ha rebut de Mediaset un suport mediàtic considerable. Quan falten 40 dies per a les eleccions generals, aquesta operació televisiva sobre una criatura tan significativa del PP és impagable. Que no es queixi, doncs, Doña Esperanza, dient-li a Bertín, molt alarmada: «És que Podem ha tret cinc milions de vots perquè han sigut promocionats per un canal de televisió, ¡clarament!». No hauria de lamentar-se, donat que ella està rebent un caliu televisiu bàrbar. En les dues entrevistes Esperanza Aguirre va deixar, fonamentalment, un missatge idèntic. Quan la senyora Campos li va preguntar: «¿I si en lloc de bipartidisme clàssic, PP-PSOE, ara entréssim en un altre, el de PP-Podem?», ella va contestar: «Seria lamentable, molt lamentable». I quan Bertín li va dir: «Tú et vas retirar i has tornat. ¿Has pensat a retirar-te de veritat?», va respondre amb rotunditat: «Jo he tornat per por a Podem. He tornat a la política per evitar que Podem prosperi». O sigui, que aquesta admirable política és com una reencarnació moderna de Joana d'Arc, aquella heroïna militar, i a més santa, que defensava Orleans a cop d'espasa, i llançava tremendes boles de foc contra els dolents. No és casualitat que el plat que va preparar a la cuina del cortijo sevillà fos un arròs socarrat. Deliciós, però completament socarrat.
