Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Si una cosa ens ha quedat clara després de veure el viatge d'Ana Pastor a Brussel·les ('El objetivo', La Sexta) ha sigut que el fabulós tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA (TTIP), que ara s'està cuinant, és un tipus de gastronomia opaca i secretíssima. És com anar al restaurant i pagar per no saber el que menges. Ana Pastor deia, absolutament sorpresa: «Els eurodiputats hauran de votar una cosa que no coneixen. Votaran sense saber què voten». La seva conversa amb el gran xef d'aquesta negociació per part europea, l'espanyol Ignacio García Bercero, malgrat intentar tranquil·litzar-nos, va sembrar més dubtes. Durant tot el seu periple per Brussel·les, Ana es va trobar encaixonada entre dos murs tremendos: els molts que exigeixen informació, o sigui, que no en tenen, i els poquíssims que en posseeixen, però que l'amaguen. Podria semblar, doncs, que el viatge d'Ana ha sigut estèril. Tot al contrari. El seu programa ens ha ensenyat una cosa tremenda. Ho va sintetitzar un altre dels seus entrevistats: «Abans que la informació, hi ha els negocis». ¡Ah! Aquesta música a Espanya ja la coneixem bé. Si algú de vostès està interessat a conèixer d'on vénen aquests fangs opacs, foscos i densos, consulti al portal Sin Permiso el magistral apunt 'Capitalismo degenerativo: breve crónica del mayor robo jamás perpetrado', del professor Andrés Piqueras de la Universitat Jaume I de Castelló.
