Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Ens ho va dir Alicia Borrachero l'altre dia, en una conversa que vam mantenir amb Júlia Otero a Onda Cero: «Aquesta sèrie us sorprendrà: té de tot». Efectivament, la productora Bambú ha tingut l'habilitat de construir la telesèrie 'La embajada' (A-3 TV) seguint el sistema d'aquells grans savis xarcuters que coneixen l'art de condimentar amb pebres, herbes fines, plantes aromàtiques, gingebre, cúrcuma, tocs de sal marina, i que aconsegueixen que tots els paladars se sentin atrets pel producte. Hi ha de tot, sí, a 'La embajada': corrupció política, 'thriller', màfia, algun homicidi, embolics de faldilles, banyes, misèries, luxes, i un gloriós destape de l'actriu Belén Rueda que ens ha deixat impressionadíssims. Una nit, despitada perquè creu que el seu marit l'ambaixador (Abel Folk) l'enganya, es desmelena, es lliga a Bangkok un jovenet (Chino Darín), passen pel llit, fonen els ploms de tota Tailàndia, sencereta, i després resulta que aquest formós pollastre ocasional («Gigi l'amoroso, il rubacuori, occhi neri, insolente», que cantava Dalida) resulta que és el nòvio de la seva filla. ¡Ahh! Un ingredient més per a la xarcuteria: el toc de comèdia d'embolics, triangle sexual amb visos de drama familiar, a l'estil del vodevil 'boulevardier', com diuen a París. El conjunt és atractiu. No té la profunditat corrosiva de 'Crematorio', aquella gran, enorme, sèrie que va emetre Canal+ el 2011. Però tampoc pretenen anar per aquest camí. Busquen el gran públic, i vistes les xifres d'audiència, sembla que l'han aconseguit. El repartiment és excel·lent. A més dels citats, hi afegim Carlos Bardem, l'empresari dolent i roí, i Raúl Arévalo, que interpreta un ésser tortuós i mesquí. Arévalo és deixeble de l'escola Pepe Sacristán, aquella raça d'actors que no gesticulen mai, que transmeten sense recolzar-se en ganyotes, ni crits, ni escarafalls. Excel·lència interpretativa.
