Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
L'avantatge que té el programa Còmics és que, buscant contínuament a l'arxiu de TV-3, ens fa recordar moments collonuts. En general, aquest exercici és un massatge, un autobombo, sobre la pròpia cadena, amb declaracions d'un cor de criatures incrustades que, pel que els va, van cantant les excel·lències de la seva. O sigui, una forma de meliquisme per agradar a la cadena, o agradar-se a si mateixos, o les dues coses a la vegada. Però aquesta setmana els ha sortit, potser sense voler, un interessant dibuix amb doble sentit. L'han titulat ¡Més de 30 anys rient!. ¡Ah! Veient i revivint els vídeos de programes d'humor que TV-3 ha emès al llarg de la seva història, a casa hem passat una estona fantàstica. Aquell Miquel Calçada, quan era Mikimoto, al capdavant de Persones humanes; aquelles fantàstiques i despendolades produccions de Joan Lluís Bozzo en forma d'¡Oh Europa! o La memòria dels cargols; aquell sensacional cop d'humor en estat pur que van construir Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel, Anna Maria Barbany, Mercè Comes..., i que es va dir Plats bruts. ¡Ahh! Efectivament, el Còmics d'aquesta setmana ens ha recordat que hi va haver un temps en què amb TV-3 rèiem molt. Hem comprès millor que mai aquell vers de Virgili en les seves Geòrgiques, quan va escriure: «Tempus irreparabile fugit». La veritat és que l'àrea de programes -zona amb talent que inclou molt més que el simple entreteniment- sempre ha sigut el sector més impecable de TV-3. Un gran territori, molt creatiu i amb excel·lent vista a l'hora de comprar producció externa, al qual Paco Escribano va afegir el toc de qualitat del departament de Nous formats, a més d'impulsar programes icona com Polònia o APM, produccions que segueixen sent d'un valor, i èxit, indiscutible.
