Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Té una doble intenció el programa que acaba d'estrenar TV-3 sota el nom de Còmics. Primer, acostar-nos la trajectòria, la figura, d'un humorista -en aquesta primera entrega, Euge-nio-, i a partir d'aquí reflexionar una mica sobre l'humor a Catalu-nya i donar voltes a la tòpica pregunta: ¿els catalans som avorrits o divertits? Ha sigut més interessant la primera que la segona. O sigui, l'aproximació a Eugenio ha sigut útil i molt ben construïda. Ens han revelat coses poc conegudes, com els seus inicis musicals amb la seva primera esposa, Conchita (duo Los dos); les seves aspiracions a cantar a Eurovisió; les pinzellades de Mònica Randall, i sobretot l'entrevista amb el seu fill Gerard, recordant com era el seu pare, i les nits de Sausalito, aquell pub inoblidable del carrer de Teodora Lamadrid. Aquest exercici, ple de divertits vídeos del mateix Eugenio, de quan les cadenes se'l disputaven, ha dibuixat l'univers eugenístic amb elegància i fluïdesa televisiva. L'embolcall afegit, les opinions més o menys oportunes al voltant de l'humor a Catalunya han sigut incrustacions a vegades ficades amb calçador. Davant de la pregunta: ¿existeix l'humor català?, se'n pot fer una altra: als catalans, ¿què és el que ens fa riure? ¡Ahh! Són enfocaments diferents. Potser arribaríem a la colossal conclusió que riem amb el mateix que riuen a Canàries o a Extremadura. O sigui, que el fet diferencial, per la via de l'humor, potser tampoc existeix.
