Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Va ser Buenafuente (En el aire) el que va donar a La Sexta la notícia de la mort de Jesús Hermida. Va estar evocador i just, sense afectacions ni supèrflues lloances. Va dir: «No només va explicar l'arribada a la Lluna. Va fer més. Va tornar dels EUA per modernitzar la tele, treure-li la molta caspa que tenia i posar-hi periodisme, veritat i art». Té raó. I els poso un cas significatiu sobre aquest «treure-li la caspa» al telehipòdrom espanyol. Va tenir lloc a principis de 1994. Hermida havia invitat al seu programa d'A-3 TV Nicolás Redondo. Un grup de cooperativistes estafats en la promoció de vivendes PSV es van plantar davant d'A-3 TV. I llavors Redondo va preferir no presentar-se a la cita. A l'Espanya de la caspa el més normal hauria sigut -i a vegades encara ho és avui en dia- que el presentador del programa no digués ni piu del piquet de cooperativistes aïrats que estava davant de la cadena. A l'Espanya de l'opacitat, de la trampa i dels murs de contenció, la realitat s'amagava. Hermida va fer el contrari: va explicar amb naturalitat el que havia passat. Va informar del que succeïa. En el seu programa, que era amb molts convidats, es va alçar llavors una veu que va dir: «¡Pobre Nicolás Redondo». I llavors Hermida va replicar: «No. En tot cas, pobres cooperativistes, que han perdut els seus estalvis i el seu pis». Aquest era Jesús Hermida. Va portar dels EUA la frescor d'explicar el que passava sense la por a transgredir les consignes de les negres forces vives. També va portar l'star system als informatius. Una forma de donar les notícies que podia semblar recarregada, amb pinzellades de barroc tardà. Era en realitat la fusió de periodisme, un cert aire teatral -entonació, cadència, ritme, postura- i un punt de xou, amb aquell primigeni sentit de la paraula xou que avui s'ha pervertit.
